Un altre diumenge a la tarda, avui amb una calor excessiva, fora de temps (un xàfec abans de sopar presagia canvis). Ordeno una mica els llibres abans de començar a treballar. No tinc cap lectura concreta per regalar (o rebre) per Sant Jordi, però estic segur que en algun moment qualsevol estímul em portarà a la tria. Mentrestant, repasso un llibre curiós, singular, Tombes & Lletres, que em sembla que és el segon d'una editorial nova, de la Bisbal d'Empordà.
Tombes & Lletres és un llibre d'aquells que podrien ser de regal, una obra bella. Un recorregut, sense cap ordre aparent, per 41 tombes (o aproximacions en el cas de les incineracions) d'escriptors i escriptores en llengua catalana des de Ramon Llull als nostres dies i, en cada cas, un autor actual que recorda i glossa el difunt des de la seva perspectiva o bé s'hi inspira per omplir tres pàgines en què, a més, hi ha una brevíssima biografia del mort (trobo a faltar la data exacta de naixement i de mort) i del viu. I les panoràmiques i primers plans de les tombes en un blanc i negre dur, contrastat, enfosquit. Un recorregut, doncs, per la nostra geografia física i literària que ens recorda la possibilitat de sobreviure la mort i la pertinença a una col·lectivitat.
No sé si Tombes & Lletres tindrà molta sortida per Sant Jordi, un dia en què la gent està més per l'alegria que per la tristor i no crec que gaire disposada a passar pàgines de cementiris, però, per altre banda, el llibre, si es mira bé, és sobretot un cant a la pervivència de les lletres, i el record de la mort sol ser un estímul a participar en la festa, petita o gran, de la vida. Qui sap si l'any que ve... Acabo.
A Pep Parcerissa
S'estalonen l'infern i el paradís.
I el bressol i la tomba, i les paraules
i el cos: país natal, exili.
Maria Mercè Marçal, de Desglaç
Tombes & Lletres és un llibre d'aquells que podrien ser de regal, una obra bella. Un recorregut, sense cap ordre aparent, per 41 tombes (o aproximacions en el cas de les incineracions) d'escriptors i escriptores en llengua catalana des de Ramon Llull als nostres dies i, en cada cas, un autor actual que recorda i glossa el difunt des de la seva perspectiva o bé s'hi inspira per omplir tres pàgines en què, a més, hi ha una brevíssima biografia del mort (trobo a faltar la data exacta de naixement i de mort) i del viu. I les panoràmiques i primers plans de les tombes en un blanc i negre dur, contrastat, enfosquit. Un recorregut, doncs, per la nostra geografia física i literària que ens recorda la possibilitat de sobreviure la mort i la pertinença a una col·lectivitat.
No sé si Tombes & Lletres tindrà molta sortida per Sant Jordi, un dia en què la gent està més per l'alegria que per la tristor i no crec que gaire disposada a passar pàgines de cementiris, però, per altre banda, el llibre, si es mira bé, és sobretot un cant a la pervivència de les lletres, i el record de la mort sol ser un estímul a participar en la festa, petita o gran, de la vida. Qui sap si l'any que ve... Acabo.
A Pep Parcerissa
S'estalonen l'infern i el paradís.
I el bressol i la tomba, i les paraules
i el cos: país natal, exili.
Maria Mercè Marçal, de Desglaç
 |
| Cementiri d'Ivars d'Urgell |
5 comentaris:
que trist, el poema de la MMM ...
Tinc debilitat pels cementiris i un llibre com aquest ve ésser una idea que em voltava pel cap fa temps, diferent però no gaire allunyat. Ara veig que, o me l´hauré de treure del cap o buscar-li un altre prisma. El primer que faré és comprar-me´l per Sant Jordi.
Gràcies per explicar-ho.
Sí, Montse, tan breu, tan trist.
A mi també m'agraden els cementiris, A., almenys alguns. Ja ens donaràs notícies quan tinguis embastada la teva idea, prometo que no te la copiaré.
Moltes gràcies pel teu comentari sobre Tombes i lletres, un llibre per a lletraferits
Judit
Gràcies a vosaltres per fer que el gaudim.
Espero que no només per a lletraferits, Judit. I desitjo que continueu feliçment la tasca que tot just heu començat.
Publica un comentari a l'entrada