el vot de l'estampeta

Tothom sap que ERC, després dels recursos pertinents, s'ha quedat a un vot d'aconseguir un representant a l'ajuntament de Girona. No sé si l'assumpte queda tancat o tindrà continuïtat. De fet, el vot el tenia, però en el mateix sobre s'havia inclòs una estampeta de sant Josemaría Escrivá de Balaguer i la Junta Electoral Central ha decidit declarar nul·la la papereta del vot perquè "un voto que incluya una estampa religiosa no puede considerarse válido ya que la introducción de un elemento de estas características es completamente ajeno al proceso electoral y es muy cuestionable su inserción no voluntaria". Al mateix temps, la mateixa Junta ha declarat vàlids dos vots que incloïen propaganda electoral de la mateixa ERC perquè “la propaganda electoral, al ser de la misma entidad política, no pone en duda la voluntad del elector, sino por el contrario reforzarla".

Entenc que el fet es presta a comentaris des d'angles molt diversos, la majoria graciosos i escèptics, però me'ls estalviaré. A mi, la veritat, em sembla que la Junta s'equivoca -i no acabo d'entendre la qüestió de la voluntarietat- perquè és precisament en una situació de desfeta previsible quan els votants recorren a qualsevol mitjà que els sembli que pot reforçar l'elecció dels seus candidats. Vistes les enquestes prèvies, tothom sabia que incloure propaganda electoral en el sobre era un gest inútil; en canvi, en situacions límits cal recórrer a gestos nous a l'espera que es produeixi un miracle. Que la tria d'Escrivá sigui idònia pot ser discutible i ara no entraré en arguments a favor i en contra, però no deixa de mostrar la desesperació del moment i una voluntat obnubilada que, si convé, prescindeix de qualsevol consideració ideològica i realista per tal d'aconseguir per als seus un dels pocs llocs celestials que queden a la terra: una regidoria en un ajuntament.