(L'any 1939 les tropes republicanes en retirada van dinamitar el pont de Torroella. L'any 1940 els presoners republicans van reconstruir el pont de Torroella. Alguns, com en Jaume, es van quedar a viure a la vila)
Anne Frank
Fa 43 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Crec que aquest pont va provocar uns quants casaments.
Algú m´ha explicat l´estrèpit que va fer la voladura.
Caram Pere, he anat seguint els darrers posts que no els últims, segur que ara tindràs més temps i ganes d'escriure que mai, això esperem tots i totes!
Comento on no toco però ja saps que sovint som una mica transgressors i ens saltem les normes, mai les de urbanitat, i de bones maneres, encara que no tinc gaire clar, tot i l'edat, on són els límits, imagino que són on ens els imposem nosaltres mateixos.
He travessat aquest pont unes quantes vegades i m'he aixoplugat sota el castell unes quantes nits, no gaires, però tinc bons records de Torroella i de l'Estartit. El riu es veu a la foto exuberant i el cel mig encapotat de núvols que porten una pluja que tanta falta ens fa.
Bon cap de setmana amb pont inclòs.
Entre altres, el de Jaume :-)
Uf, no n'he sentit parlar gaire de la voladura, però si dels inicis de la postguerra torroellenca.
Tindré temps, macondo. La qüestió és com el faré servir o com em farà servir ell; això encara és una incògnita. Massa bloc pot ser perillós.
Som educadament transgressors :-)
Torroella i voltants estava al punt aquests dies en que encara no cal tancar finestres ni balcons i la tramuntana ha estat gairebé absent. Saps, jo només he estat una vegada al castell, en canvi santa Caterina m'és més propera (ja falta poc per a la festa).
Ah, i la pluja ha deixat inundat l'hort del meu cunyat.
Publica un comentari a l'entrada