Sé, entenc, que mentre no hi hagi prou gent que vegi clar que s'ha d'acabar amb un sistema polític incapaç, el vell règim continuarà governant. Res a dir. En tot cas tinc una petita curiositat intel·lectual per saber el moment en què es produirà el canvi o la tendència al canvi. Deu anys, vint, cinquanta, cent? No tinc cap pista. Tampoc de com es produirà.
M'avergonyeix, i no és disculpa el fet que no hagi seguit les enquestes electorals, de no preveure que a Catalunya guanyaria la dreta. Quant a l'eufòria de Convergència, l'entenc.
M'avergonyeixo -innocència de qui no vol veure- que el PP sigui el tercer partit més votat a Catalunya. No pel fet dels vots, sinó per ser incapaç de saber d'on vénen amb exactitud els seus votants i, sobretot, per oblidar qui viu a Catalunya.
També m'avergonyeix, però menys, que no és falta meua, que hi hagi tanta gent -menys que en altres eleccions- que hagi decidit, per raons diverses, que no calia participar. Si al menys la seua veu obtingués algun resultat pràctic...
No m'avergonyeix haver votat Moisès Broggi per al Senat. Encara que sé que el Senat és un no-res i que el doctor Broggi no hi anirà ni que surti elegit (ha sortit?), m'ha semblat que a certa edat s'agraeix que et recordin i t'apreciïn. La veritat és que tampoc no coneixia cap altre nom.
Bé, tot plegat no té tanta importància. Resistirem, imagino, els anys de misèria moral i material que ens esperen i mirarem de fer, i no només de dir, alguna cosa per escurçar-los. Difícil, i tant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Hem coincidit amb en Broggi i les raons. :)
Per la resta, ànims, Pere!
Broggi, també té el meu.
Però el que si espero, és resistir aquests anys de "misèria moral i material"; i com dius, provar, ni que sigui amb un intent tenaç i perseverant, d'escurçar-los.
Si ho veurem o no, ja és una altra cosa!
Bona nit!
SAPS,se'm va oblidar agafar la papereta i el sobre del senat.
Per canviar un règim o sistema polític hi ha d'haver una proposta clara de futur per part d'algú o d'algun grup, cosa que per ara no existeix, que jo sàpiga. Continua funcionant allò de 'que inventin ells', tot i que no se sap qui són 'ells'.
No entenc la sorpresa davant dels resultats, només observant i escoltant ja es percebia que les coses anirien així, fins i tot sense enquestes. Els socialistes han fet una campanya molt dolenta, només intentant fer por a la gent i esquerra s'ha cobert de glòria des de fa temps.
Pel que fa a CIU molta gent encara no vol entendre que aplega un espectre amplíssim de votants, fa anys deien que havia tocat sostre, després que sense Pujol no farien res...
La indignació s'hauria hagut de canalitzar al volt d'algun partit una mica alternatiu, que n'hi ha, i no vers l'abstenció, una mica ha passat com en el 33, quan l'anarquisme va fer el mateix, però mai no s'aprèn del passat.
Al Senat, escons en blanc. Pel meu gust.
Ho he dit en moltes ocasions, el nostre problema no ve de dalt a baix sinó de baix a dalt, quan a les petites comunitats la democràcia és molt deficient passa el que passa.
Crec que vam votar exactament el mateix. D'on ve el vot del PP? El veí de dalt crec que va treure el cava de la nevera. No cal anar massa lluny. Trist.
cafelitus
Resistirem Pere, no hi ha altre camí. Més que mai hem de ser forts.
Som-hi!
La misèria moral ja fa anys que es va instal·lar en el nostre espai, potser és que no n'ha marxat mai. El mal és que per avall vam creure en el miratge i ara alguns han apostat, decididament, per acatar. Quan hi ha desgavell el poble cerca un pare protector, això ja ens ho van ensenyar els romans, amb la seva república que nomenava dictadors en temps de crisi.
No podia ser d'altra manera, Rita :-)
Però, com és que no ha sortit :-(?
Oh, i tant, la vida continua.
Potser exagero, Fanal, quan dono a entendre que les misèries vindran dels recents resultats, que també. Ja fa temps que s'han instal·lat i ara, en tot cas, només augmentaran una mica, no creus?
De tota manera, sí, farem el possible per escurçar-les, només faltaria.
Bona nit, fanal, i llastima no haver-li donat una alegria a l'avi.
A mi per poc em passa el mateix, Francesc, però vaig veure un altre color i, ja veus, vaig aprofitar. Fet i fet, però, el groc serà el color majoritari a les dues cambres.
Segurament tens raó, Júlia, però jo me´s aviat estic pensant en un canvi de civilització que, com és obvi, no sé quan ni com ha de venir, però que mig intueixo.
Actualment tots els partits amb força vots tenen un espectre de votants molt divers i prou canviant; les ideologies, tal com s'entenien fa uns anys tenen poc pes i l'acció-reacció (ràpida o lenta) és el que funciona, crec.
La història? La història ja no ensenya gaire res en un món que ha canviat tan ràpidament "valors" i economia improductiva.
Completament d'acord amb que el Senat no té cap validesa.
És ben possible, cafeter, que els nostres vots fossin fruit del romanticisme. Els vots del PP? Pels resultats sembla que vénen de tot arreu.
A., ens doblegaran però no ens trencaran (plagio Llull:-)
Tens raó, les misèries es van instal·lar fa temps, Clidice. Fa temps que ens van dir que ells, fossin qui fossin, serien els nostres pares. I per a què calia fer esforços si al final teníem, com a mínim, un plat a taula. La qüestió és que diria que abans del temps de crsi ja crèiem en els pares protectors.
Pur romanticisme, sí :) Què hi farem...
L.
També tinc la meva ex de tornada immediatament després de contactar amb el doctor Ogbidi. el meu ex Ray Pascal em va deixar fa un any, em va deixar el cor trencat així, un amic meu em va donar aquest correu electrònic de contacte ogbidihomeofsolution1@gmail.com i whatsapp número +2348052523829. Em vaig posar en contacte amb ell i el meu Ray em va tornar amb molt d'amor. en cas que necessiteu el seu poderós encanteri, també podeu arribar a ell, el 100% segur.
Publica un comentari a l'entrada