la cera que crema

La setmana passada se'n va anar la llum a casa cap a les deu de la nit; després va tornar -l'electricitat continua sent un misteri-, i va desaparèixer definitivament des de la una fins a quarts de nou del matí. Aparentment no hi havia cap causa meteorològica que forcés la desaparició, de manera que passat un temps prudencial vaig trucar a ENDESA per comunicar el fet i per preguntar les causes de la foscor. No em van saber donar raó, però em van dir que prenien nota i que si al cap de dues hores continuava la situació, tornés a trucar. Ho vaig fer sense cap resultat satisfactori, a part d'assegurar-me que ja tenien constància de la meua trucada anterior i que havien enviat uns operaris. L'endemà vaig veure que una filial de la companyia elèctrica treballava en una rasa una mica més amunt de casa i que nosaltres teníem llum gràcies a un grup electrogen. Al vespre, quan vaig tornar a casa per quedar-m'hi, continuava la mateixa situació al carrer, excepte que no es veia cap treballador. A quarts d'onze va tornar a marxar la llum i potser em vaig enfadar més del compte, en tot cas m'ho hauria de dir la noia que va respondre la meua nova trucada, però més que l'apagada em dolia la desinformació. La noia em va preguntar, com sempre, si estava segur que la incidència afectava algun pis més, etc. Finalment després d'explicar-li tot el que sabia li vaig dir que, evidentment, no havien muntat un grup electrogen només per a mi. Amb això del grup electrogen la noia va veure la llum: “Seguramente se le ha acabado la gasolina.” Doncs que li fiquin, senyora, que li fiquin!” I vaig afegir: “que jo treballo de nit!” Al cap de deu minuts va tornar la llum i aquí s'ha quedat, de moment. Mai no sabré si la trucada va tenir alguna relació amb la solució immediata del problema o si tot estava previst. És possible que pensessin que a quarts d'onze ja podíem anar a dormir tots els veïns, i fins l'endemà.

Més enllà de l'anècdota elèctrica, és curiós com et trasbalsa un fet insignificant que l'únic efecte que va tenir és el de canviar les rutines i poca cosa més. Total, no poder entrar a internet, no mirar algun programa de la tele (sempre queda la ràdio), no llegir perquè sembla que la llum de les espelmes és poc adequada...

En canvi, l'aventura d'una apagada breu pot convertir-se en satisfactòria, per exemple, sopar a la llum de les espelmes polsoses que feia tantíssim temps que no encenies, contemplar aquesta màgia hipnòtica de les flames, xerrar més que altres dies perquè no hi ha res que et distregui, sortir a la terrassa a contemplar els qui sí que tenen llum...

Vam sopar amb un canelobre de set braços que s'adeia amb la darrera lectura que ja he acabat. Més tard, quan ja no necessitava tanta llum, em vaig quedar només amb una espelma que no sé si ha aparegut alguna vegada al bloc. La conservo -conservo la que queda- des de fa anys i procedeix de terres castellanes. Allà, la meua família la fa servir especialment per anar a buscar vi o altres aliments al celler excavat al vessant del pujol. Es tracta d'una candela molt fina i flexible que es presenta plegada sobre si mateixa formant cercles. A mesura que va cremant, cal anar estirant la part que consideris adequada -quatre o cinc dits, un pam-, de manera que quedi vertical i continuï il·luminat. Una de les gràcies d'aquestes espelmes, a més de la seua durada, és que no deixen caure cera, simplement es consumeix, desapareix.

En algunes ocasions havia buscat aquest tipus d'espelma per Barcelona sense resultats, però resulta que el dia següent al de la segona -i breu- apagada vaig veure, en un aparador d'una botiga de mobles i decoració de prop de casa, quatre espelmes com la meua de quatre colors diferents. Vaig entrar a preguntar i em van dir que era un model de la temporada que tenia molt d'èxit, sobretot en bars i restaurants. No em vaig poder estar de dir-los que es tractava d'un disseny molt vell i d'efectivitat provada. No sé si els va fer gaire gràcia que els desmuntés la novetat o si van témer per un possible copyright. Més tard vaig saber que a Barcelona aquestes espelmes les fabrica Cerabella, que té, entre altres, una botiga al carrer Boters, de manera que si en necessito alguna no em caldrà un viatge massa llarg.