política o economia d'anar per casa (8)

Com podria negar-me, jo, a una Eurovegas -o com en vulguin dir- a Catalunya? Qui vol menjar i no pot triar té poques manies a l'hora de mirar la mà que li proporciona l'aliment i no li fa res que estigui una mica corcat. Com que tothom ha fet unes consideracions que em semblen molt o poc asssenyades que ja em semblen suficients per no repetir-les, només n'afegiré una. Que si tira endavant aquest projecte de sales de convencions i algna sala de joc l'atur -en bona part de treballadors que vindran de fora- i les bosses de misèria hauran augmentat dintre de 10 anys? No en tinc cap dubte. I si m'equivoco ja ho sentiré dir, però en aquest temps, en què gairebé tot és un joc, jo faig aquesta aposta.