Desconfio dels poetes que no llegeixen res, també dels poetes que només llegeixen poesia, però sobretot dels que només llegeixen la seua.
Les meues malfiances, tot s'ha de dir, no tenen cap valor pràctic i són personals i transferibles.
CINC COSES IMPORTANTS EN LA GUERRA DE TRINXERES
Fa 20 minuts
4 comentaris:
Si no et sap greu, aquest comentari el podríem aplicar a molts altres casos:
"Desconfio del músics que no escolten gaire música, també dels rockers, cantautors que només s'interesen pel seu tipus de música"
"Desconfio dels amants del rock americà que només escolten Dylan o Springsteen" (que per cert m'agraden molt!)
"Desconfio dels qui diuen que els hi agrada la bona cuina i només van a restaurants cars"
"Desconfio dels qui els agrada el teatre i només van a veure les obres del TNC o del LLiure" (que per cert de tan en tan fan bones obres)
"Desconfio dels qui diuen que veuen la tele però només miren documentals de la 2"
"Desconfio dels qui van al cine a veure només pelis subtitalades si és possible d'un cineasta estranger (molt millor si és alternatiu!)
"Desconfio dels qui només llegeixen best-sellers al metro i desconeixen un bon poema, un bon assaig o una bona obra de teatre"
(M'aturo aquí per no cansar qui estar llegint aquest comentari. Però la llista podria ser llarga...)
He constatat que la majoria d'escriptors, no tan sols els poetes, llegeixen poc 'la resta'. No hi ha temps per a llegir i escriure tant, es veu.
rara avis dec ser, prefereixo llegir la poesia dels altres, i ho practico.
Sí, sí, Gabriel, tots tenim quantitat de desconfiances i, a més, som objecte de desconfiança dels altres. Algunes de les teues les comparteixo, d'altres, no tant.
Quant als receptors culturals, les meues desconfiances són mínimes, prou feina tenen a trobar material i a destriar, que després siguin una mica "xuletes" és pecat menor. En el cas dels creadors, els seus pecats sempre són majors i és cosa de cadascú perdonar-los-els.
És que hem de fer tantes coses cada dia, Júlia... El que em fot és que després és difícil tornar els llibres.
LLegir, Francesc, sempre és un plaer de múltiples possibilitats i gratificacions immediates (i mediates). Escriure pot ser un orgasme, però entenc que a vegades costa d'arribar-hi. És clar que també hi ha molta ejaculació precoç que en alguns casos deu ser prou satisfactòria.
Publica un comentari a l'entrada