18.6.12

Auster i Born (2)

No m'agrada deixar les coses a mitges, així que, després de llegir les traduccions a l'espanyol i al català -no tinc l'anglesa que potser m'acabaria de situar si tingués alguna idea d'aquesta llengua- del sirventès de Bertrand de Born a Invisible, d'Auster, copio l'original (tal com el presenta Riquer) i les versions de Benito Gómez Ibáñez i d'Albert Nolla. M'agrada que en tots dos casos hagin conservat les is imprescindibles en el ritme del poema; unes is que ja deuen sortir en la novel·la d'Auster. En canvi, penso si els dos traductors no haurien d'haver anat a la font original i recordat que els sirventesos són d'una gran senzillesa lèxica. Ara que he inclòs les traduccions, estic segur que qualsevol lector del post es pot atrevir a fer la seua pròpia versió.

Be.m plai lo gais temps de pascor,
Que fai fuoillas e flors venir!
E plai me qand auch la baudor
Dels auzels que fant retintir
Lo chant per lo boscatge!
E plai me qand vei per los pratz
Tendas e pavaillons fermatz!
Et ai grand alegratge
Qan vei per campaignas rengatz
Cavalliers e cavals armatz.


Amo el júbilo de la primavera
cuando retoñan hojas y flores
y me inunda el regocijo de los pájaros cantores
que resuenan por el bosque,
y me deleita la visión de los prados
adornados con tiendas y pabellones;
y grande es mi felicidad
cuando los campos se llenan
de monturas y caballleros acorazados.


M'agrada la gaubança de la primavera
quan broten les fulles i floreixen les flors
i exulto en el goig dels cants dels ocells
que ressonen pels boscos;
i em delecto veient els prats
adornats amb carpes i tendals;
i gran és la meua felicitat
quan els camps són plens
de cavallers i cavalls cuirassats.

Per altra banda -suposo que l'origen cal buscar-lo una altra vegada en Auster- , no m'agrada la simplificació de la paraula “asclar” que han fet els traductors en la quarta estrofa:

Non pens mas d'asclar chaps e bratz,
Piense sólo en romper cabezas i brazos
pensin només a trencar caps i braços

Asclar no és “romper” o “trencar”, asclar és fer ascles, és a dir, estelles. I convindreu amb mi que, tractant-se d'ossos, la força de la paraula asclar és infinitament superior, ni que sigui visualment, al simple trencar. Quins plaer obtindríem veien com s'escampen els ossos i els ossets d'alguns caps que, estic segur, desitjaríem asclar!

En fi, com que som més aviat covards i estem domesticats, seguirem llegint i esperant temps millors.

3 comentaris:

gatot ha dit...

És clar!

Clidice ha dit...

Doncs no sé pas perquè no han mantingut asclar, que és perfectament útil encara. A casa asclem llenya a l'hivern i no vivim en una illa deserta a les Antípodes, sinó a 20 minuts de la Diagonal.

miquel ha dit...

I tan calr com és, gatot :-)

Doncs no ha mantingut asclar, Clidice, per diverses possibilitats:
1. Per què el traductor pensava que la paraula era poc coneguda.
2. (més probable) perquè l'original anglès no suggeria l'ús de la paraula asclar.
3. Perquè no va consultar el poema original.
4. Perquè no volia canviar el que Auster havia escrit.

L'altra pregunta, que el meu desconeixement de l'anglès no em permet rspondre és si en anglès existeix un verb més precís que trencar i si Auster...