ètica i estètica

Deixo de banda la revolta, perquè encara anem uns quants passos enrere -en sóc ben conscient-, i a Catalunya un més, el de la independència, en un procés que ens agafarà ja a l'altre món, al menys a mi.

Com deien els autors Ortega&Gasset, la rebel·lió de les masses arribarà quan cadascú s'hagi revoltat contra el seu món interior, i els seus condicionants, i sigui capaç d'enfrontar l'exterior. Parlant del món exterior, el que em resulta més insuportable dels polítics -i d'altres personatges que tenen veu pública- , els que governen i els que poden governar, no són les seus mentides, la seua ineptitud, la seua ineficàcia..., sinó el fet que tot i saber que els súbdits no som totalment ignorants ens tracten com si ho fóssim, com si pogués arribar un moment en què la nostra capacitat de decisió independent es pogués veure alterada per la repetició de les seues mentides i tergiversacions. Vés a saber.

Busco, entre les que em va enviar la Blanca, alguna imatge de l'excel·lent dibuixant Pawel Kuczynski (a vegades citat com Pawla Kuczynskiego) per il·lustrar el darrer paràgraf i només trobo una aproximació en aquesta, tot i que no és ben bé això el que jo volia dir, ja que només representa l'estadi inicial de la situació:

No coneixia les sàtires gràfiques del dibuixant polonès i em semblen tan extraordinàries que vull afegir-ne unes quantes, encara que en la situació actual, tan descarnada, em trobo dividit entre la efectivitat i l'encert de les seues creacions i la poètica de la seua estètica que pot arribar a fer-nos perdre de vista el missatge.

...........................................................