Foix, entre el 28 i el 29

Ja sabia que arribaria tard, però tenia més interès a sentir la interpretació dels poemes que a escoltar la conferència de Gimferrer. No sóc el darrer a entrar a la sala Prat de la Riba de l'IEC, encara em seguiran dues senyores que s'han passat de porta que creuo amb una noia a qui cedeixo el pas.

Sabia que arribaria tard, però no tant. L'acte no deu haver durat gaire més d'una hora, obertura inclosa amb parlament, si he de fer cas del programa, de Salvador Giner i de la recentíssima directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs. En resum, que només he pogut escoltar uns deu minuts de les interpretacions de Mariona Sagarra i Marina Albero; em sap greu, perquè m'ha semblat un recital excel·lent. En acabar, he estat dels primers, ara sí, a arribar a una de les dues taules parades amb requisits baixats de la pastisseria del mestre. No he tastat res, simplement n'he pres nota fotogràfica.

Acostumat com estic a actes d'aquest tipus m'ha sorprès la sala, força gran, plena, fins i tot amb unes quantes persones dretes. Quanta gent devia tenir prevista l'assistència amb una certa anticipació? Quants hem anat a l'atzar dels nostres passos? No importa, escoltar els poemes de Foix sempre és un plaer, i sempre m'admira que no hi hagi més gent -tanta gent que diu que no sap què fer o que en aquesta ciutat es fa poca cosa- quan es presenta una ocasió com la d'avui, i no em refereixo a les pastes, que no apareixien a la convocatòria. No s'ho haurien passat bé les colletes o els solitaris amb què em creuava mentre enfilava la sortida del carrer de l'Hospital?

Vet aquí una petita mostra que pot aproximar al recital (les deficiències en el so em pertanyen). I, llarga vida a J. V. Foix!