Faig temps a casa abans d'anar a Lauren
Universitat i se m'acut que puc escoltar els parlamentaris, més
a partir de la curiositat a seguir l'estructuració dels seus
discursos que per cap interès polític, conscient que ja
tot s'ha dit, que les sorpreses seran mínimes i que la
concreció d'un full de ruta ara no toca.
M'agrada -ho dic des de la perspectiva de desenvolupament lògic- el parlament d'Oriol Junqueras, el seu didactisme, la seua ironia directa, sense malícia. Jonqueres deu ser el parlamentari que reforça més amb la mà -les mans-, amb els braços, la seua oralitat.
De la Camacho -i ho podria dir d'altres parlamentaris- m'admira que no tingui cap interès a millorar la seua llengua catalana. Deixem de banda la pobresa argumental perquè ja sé sap que la lògica clàssica actualment pateix un desús generalitzat i aquesta carència no té cap importància a l'hora d'aconseguir vots; al contrari, els discursos més elementals i primitius sovint solen ser els més efectius. Quant a la llengua d'avui, dos exemples que no podria assegurar si són reflexionats o espontanis:
El pronom lis, que es refereix al datiu
plural, no és patrimoni exclusiu seu -ara m'estic referint
només als parlamentaris-, però el fa servir amb una
abundància sospitosa, de tal manera que gairebé he
arribat a la conclusió que es tracta d'un símbol
subliminal utilitzat conscientment. Recordeu que la flor de lis és
un dels elements que figura a l'escut particular dels Borbons i,
també, a la part central de l'escut d'Espanya.
En segon lloc, avui, en un moment
determinat, li he sentit un petit detall d'interferència
lingüística que vés a saber si també tenia
plena intencionalitat. Deia, en la part en llengua catalana del seu
discurs:” ... el president Mas inicia un camí cap a
l'anada”. Els qui parlem català potser ens hem sentit una
mica desconcertats en veure que no concretava on acabaria aquesta
anada, que era el final de la frase, però tractant-se de la
Camacho ja podem imaginar que és cap al no-res, és a
dir, la nada pels castellans.
5 comentaris:
me fa riure imaginar-te escoltant el "camí cap a l'anada", lo procés mental que has degut fer en aquell instant ("l'anada"? "la nada"?), i en el moment que se t'ha acudit "l'anada a la nada"...
però em sap greu imaginar la sensació amarga que potser tens a dins amb tot este panorama polític i social.
potser hauria de dir-t'ho al revés, primer el que em sap greu i després el que m'ha fet riure, per no quedar-mos amb la tristesa a la boca sinó amb una mica de riure malgrat tot.
un dia trist ahir, Miquel, un dia trist.
Al menys amb aquesta saps on balles, els que m'anguniegen, i molt, són els del PSC, si és que existeixen.
Molt bona la interpretació del lis, algun dia la utilitzaré a classe.
Malgrat els resultats d´ahir, vaig trobar que el Mas va aguantar molt bé l´entrevista amb en Cuní.
En realitat, iruna, quedava clar que la noia va dir camí cap a la nada, però com que el discurs era en català...
No creguis, la situació política i ètica dels partits i del govern fa temps que la tinc (tenim?) assumida; la sorpresa seria detectar algun canvi.
No especialment, Francesc, si no ets votant del PSC. Com deia més amunt, tot segons el guió.
Tu ho has dit, Júlia, el PSC? Qui són? Què volen? On van?
Els lis sempre m'ha resulat molt curiósos, Assum, perquè al meu sud no els diu ningú, ni com a flor. Tota teva la meua hipòtesi :-)
Només vaig veure els darrers minuts de l'entrevista a Mas. Com deia al principi del post, ahir era el meu dia de cinema.
Publica un comentari a l'entrada