En aquest moment em trobo en un nirvana
indescriptible, que ja no ho deu ser tant perquè si ho fos jo
no escriuria això. Sigui com sigui, no sé si aquesta
situació, que preveig de durada limitadíssima, és
deguda a la victòria del Barça o a haver menjat dos
caramels seguits de la capseta metàl·lica circular dels
supermercats Dia: 200 grams en total amb sabors d'Orange, Lemon,
Apple, Cherry i Strawberry, que la majoria de vegades sóc
incapaç de reconèixer, potser perquè no parlo
anglès.
Continuo
5 comentaris:
simply stopping by to say hello
que són al·lucinogens els caramels aquests? o potser ho és el joc del Barça?.
salut
Coi, Miquel... un momentet, ja torno que me'n vaig al Dia! :D
Gaudeix, gaudeix de l'estat "nirvanic" que són quatre dies!
Salut!
PS: Has de tastar els bombons del LIDL. Aquells que venen en forma de caragols de mar.
Hola, doncs, anònim.
Tot pegat, Francesc, que per arribar a la sobrepassar les servituds del cos cal partir de les coses terrenals diverses.
Ei, Carme, veig que encara continues amb les al·lucinacions suggerides, Ja t'ho deia :-)
Ni quatre dies, fra, que és només un moment que de seguida s'espatlla.
Els tinc vistos, els bombons, però, a diferència de la majoria dels meus contemporanis, no m'atreu el xocolate :-(
Salut!
Publica un comentari a l'entrada