lectors, llibres, llibreries (2)

Vaig començar parlant del lector i em van sortir les llibreries. Ara que voldria parlar de les llibreries, em surt poca cosa. Recorro a la definició més primària: les llibreries són els llocs on es venen llibres que compren els lectors. M'adono que es venen comporta una oració impersonal i ho corregeixo, també d'una manera elemental: les llibreres ja no són necessàriament llocs físics i ja no queda clar si qui et ven el llibre és una empresa o un llibreter.

Continuo sense saber com tirar endavant perquè de les llibreries aprecio sobretot els llibres, l'oportunitat de veure'ls, acaronar-los, fullejar-los i, si s'esdevé, emportar-me'ls a casa. Les llibreries físiques, és a dir, tal com les coneixem, són un món on sempre m'he sentit bé i m'hi he mantingut fidel al llarg dels anys, amb una fidelitat d'antic mormó o musulmà o home primitiu que té unes quantes esposes i en cada una -que se'm perdoni la correcció que la modernitat exigeix- troba qualitats i mai no en repudiaria cap, no importa si són joves o velles. Segurament he trobat més felicitat en les llibreries velles que en les joves, però atribueixo aquest sentiment més al tracte continuat que a qualsevol altre fet. Diria que m'he mantingut més fidel a les llibreries que ells a mi, encara que això sovint no ha estat culpa seua; però m'he proposat no parlar dels llibreters i llibreteres perquè en sé ben poc.

Em desdic, i com que no em surt parlar de les llibreries acabaré parlant d'un llibreter desconegut.

Durant les darreres setmanes, just a la sortida del metro de la línia groga de Verdaguer al passeig de Sant Joan, hi havia un noi que tenia una paradeta de llibres. Els tenia a terra, damunt d'un drap. Vint o trenta llibres, molts dels quals, per les mirades de biaix que vaig fer, eren edicions antigues de llibres ben conservats. Veia el noi, dret darrere dels llibres, que es passava molta estona llegint els seus propis exemplars a l'espera d'un comprador. Algunes vegades parlava amb algú, però mai no vaig veure ningú que se li emportés cap volum; també és veritat qua mai no em vaig aturar el temps suficient per poder arribar a conclusions, i això que hi havia molts dies que pensava que havia d'aturar-me a mirar portades amb calma, potser a fer-li unes quantes preguntes; fins i tot havia pensat que potser li vindrien bé alguns llibres que ell aprofitaria més que jo.

Fa més o menys una setmana que no veig el noi i els seus llibres. Les persones van i vénen. Avui, m'he aturat a llegir una nota penjada en els filferros de protecció que els jardiners de la ciutat han col·locat al voltant del parterre que hi ha davant del lloc que ocupava el noi:

ESTIMADOS VECINOS I AMIGOS:

El pasado lunes, 7 de enero, dos agentes de la policía motorizada pararon junto a mí y, sin dignarse a bajar de la moto en marcha ni a quitarse las gafas de sol para mirarme a los ojos, me obligaron a recoger todos los libros que estaba vendiendo aquí, junto a la parada del metro de Verdaguer, y me pidieron que me marchara, bajo amenaza de denuncia y multa por importe de 200 €.

Llevo más de un año sin trabajo, por lo tanto no me puedo permitir pagar semejante multa con lo poco que gano vendiendo libros a la voluntad, ni tampoco arriesgarme a que me multen en un futuro tal como me advirtieron. La escena que la policía me monto el otro día me hizo pasar rabia, humillación y vergüenza, y no sería nada agradable para mi volver a repetirla. Nada de lo que les dije sirvió de argumento para ellos, y no tuve más remedio que recoger y marcharme.

Quería dejaros esta nota para explicaros lo sucedido, ya que a la vista de lo expuesto no creo que vuelva a estar más por aquí. Ya veré que se me ocurre para buscarme la vida. Muchas gracias a todos por vuestra fidelidad, por las numerosas donaciones de libros que muchos me habéis hecho y, sobretodo, por vuestras conversaciones y sonrisas por vuestra complicidad y simpatía. Ha sido un placer compartir con todos vosotros este espacio cada día.

¡Abrazos y mucha suerte para todos!

Sergio, “el librero callejero”.


A al dreta, a la part inferior, hi ha una nota emmarcada: "A los servicios de limpieza del Ayuntamiento. Por favor, dejad esta nota colgada hasta el viernes dia 11. ¡Muchas gracias!"

Dubto que els serveis de neteja despengin la nota. Potser quan els jardiners treguin la tanca...