22.1.13

paraules al vent

Vaig durant un moment gairebé al mateix pas d'una noia que parla a través del mòbil. Es veu que algú li ha dit que és ben igual que una altra persona i ara ella se'n fa creus d'aquesta opinió i comenta al seu interlocutor-a que ni de bon tros, i va enumerant amb detalls, que la distància ja no em deixa sentir, les diferències, i insisteix en la sorpresa de la confusió: “Com pot ser que pensi això de mi!”. Més endavant una altra conversa que no podia esperar, i una altra, i una altra...Per l'aire es creuen milers de paraules que algun dia acabaran interferint-se per començar un joc caòtic de proporcions i variacions inimaginables.


A la porta d'una botiga de Vodafone agafo la seua revista del mes de gener, sense cap intenció més que la de saber l'actualitat del tema. A casa, vaig passant les pàgines. Em sembla un galimaties la quantitat inútil d'informació que hi ha, inclosa la lletra petitíssima. A la fi arribo a entendre que el que és important, és a dir, les tarifes, es divideixen en tres grups que indicaran tres tipus de clients amb unes quantes variants: els qui prefereixen parlar, els qui, a més de parlar, volen navegar i, finalment, els qui sobretot s'enviaran missatges.

Penso quina de les tres categories em correspon i arribo a la conclusió que, ben bé, ben bé, cap de les tres. També és cert que la meua tarifa plana de tres euros més iva no em permet gaires alegries: únicament 300 minuts de conversa mensual (200 amb aparells del meu operador -he de dir operadora?) i una connexió a internet tan pobra que em fa vergonya d'especificar-la. El telèfon, mòbil o fix, em serveix excepcionalment -faig servir l'adverbi ben conscientment- per mantenir una conversa relativament llarga, però la majoria de vegades és un instrument de contacte: “Quedem a tal lloc a tal hora?”, “Escolti, que em van dir que el llibre m'arribaria la setmana passada...” “Feliç aniversari!(aquí la conversa es pot allargar una mica més)...

De tota manera, des que tinc un smartphone, és a dir, un telèfon intel·ligent (?), m'estic molta més estona pendent de l'aparell, amb les múltiples aplicacions que hi vaig afegint i eliminant, algunes de les quals són, o poden ser, realment pràctiques i econòmicament iniqües, per exemple els sistemes de missatgeria que no ocasionen cap despesa o penalització sempre que es facin servir a través de wifi. Ja sé que tothom pensa en WhatsApp, que és el sistema alternatiu als SMS tradicionals més estès, però n'hi ha d'altres. No fa gaire temps que deu funcionar una aplicació amb prestacions molt similars, Chad2Win, que fins i tot copia el verd de la icona però en lloc d'un telèfon a la part central, ha optat pel símbol del dòlar. Teòricament, amb cada missatge que reps t'inclouen un banner publicitari que et suposa el guany d'alguns cèntims, amb una quantitat mensual limitada (informació aquí). De moment, cap dels meus contactes, tret de la Joana, té operativa l'aplicació, però ja he començat el proselitisme amb els meus nebots -usuaris de la tercera categoria esmentada més amunt- , sempre amb necessitats econòmiques, que m'han respost: “la cosa pinta bé”. Ja ho veurem. En realitat el meu interès és en benefici seu: estic disposat a mirar-me les publicitats més infectes si això els proporciona uns calerons extra que contribueixin a pagar els seus vicis i les seues virtuts.


Cap comentari: