M'agrada la pasta amb salses diverses o
pràcticament eixuta. Uns macarrons una mica més cuits del que
aconsella el paquet i saltats a la paella amb oli d'oliva, pebre i
orenga, uns espaguetis al dente amb una salsa de tomata en que s'han
desfet tres o quatre anxoves salades (del Mediterrani o del
Cantàbric) i finalment s'ha afegit un trinxat de tòfona, uns
raviolis Buitoni adornats amb la salsa resultant de fregir cebes i
pastanagues ratllades, una mica de pebre, una cullerada de tomata, un
raig de conyac i la crema de llet que s'ha anat evaporant... El
formatge, al gust.
Que els raviolis contenen un petit percentatge de carn de cavall que no consta en els ingredients que esmenta l'envàs? Hi ha tantes coses que no indiquen les etiquetes dels aliments que comprem. Mentre els trobem bons i no ens facin mal... En el cas de Findus i de Nestlé sembla que es volen querellar contra qui ha introduït la carn de cavall en els seus farcits, com si fossin ells els enganyats i no els consumidors. M'hi jugo el que calgui que en traurem l'aigua menys clara que la dels famosos, i gairebé oblidats, cogombres assassins.
El curiós del cas, o potser no tant, és que la gent, els consumidors, no han protestat gaire ni han demanat la dimissió dels presidents de les companyies que són, a la fi, els màxims responsables dels seus productes. La gent ja sap que sovint, en tots els actes de la seua vida, li donen gat per llebre, o cavall per vedella, i que no hi ha res a fer.
De tota manera, en el cas de la carn de cavall, fa uns dies li vaig preguntar al meu carnisser si en tenia; me la va assenyalar, vermella, llustrosa, atractiva. Em va dir -ara no recordo el preu- que la venia més cara que la carn de vedella dels bistecs que els seus clients compraven habitualment. Potser és això el que ha molestat Findus i Nestlé, que algú hagi afegit un petit percentatge de carn més cara a la seua carn de vedella o de vaca vella. Sigui com sigui, he de confessar que jo no tinc cap interès a veure les vaques o els cavalls que fan servir les dues marques just abans de formar part de la pasta que em menjo. La ignorància, a vegades, crec que és saludable.
3 comentaris:
AIXÓ és el que no entenc, la carn de poltre que és molt bona, és cara. Potser hi posaven carn de cavall de la segona guerra mundial que deu ser més economica, però tampoc dolenta.
En el fons aquí hi ha algun rerefons intencionat que se m'escapa, i de fet, si sabessim el que mengem, possiblement ens moririen de fam, millor no saber-ho.
Es veu que era de cavall perquè resultava més barata! Potser era com aquells "camellos" del Mortadelo, que en no ser-ho, esdevenien "camelos".
A vegades una mica d'ignorància va bé, sí.
Francesc, la veritat és que té molt poca importància que sigui de cavall o de vaca, simplement l'etiquetatge no es corresponia amb el continut, cosa que suposo que passa en molts altres casos. El que sí que deu passar és que la carn, tot i ser apta per al consum, no deu ser d'allò que en diríem qualitat.
Sembla ser, carles, que era carn de cavall de la primera gran guerra; el que no entenc és perquè és carn més barata; si fos vi valdria un dineral.
En fi, mentre no faci mal i tingui bon gust...
Publica un comentari a l'entrada