il·lustració de sant Valentí

Torno de fer només una ullada a l'exposició “Llibre il·lustrat en femení” del Centre Cívic de la Sagrada Família. El sol, encara massa baix, però reconfortant, m'enlluerna, i gairebé passo sense adonar-me per davant del mur verd esperança d'aquest solar que havia de ser una residència dela tercera edat en què ara l'Ajuntament no sap què fer. La pintada, encara fresca, em recorda que és sant Valentí. Sempre arribo tard. En aquest cas per preguntar a l'autora de l'eslògan quin altre adjectiu afegiria a la paraula amor o si podríem parlar de faves. Tampoc no m'atreveixo a enquestar a la senyora de retirada que amb el seu pas esborra algunes lletres, ni a la meua excompanya, que m'enxampa en el contrallum d'abans de dinar.

Qui sap si hagués hagut d'anar resseguint parets fins a trobar l'amor que no ens esclavitza; però tenia gana.