final de gener

Avui m'ha trucat el meu millor amic, un amic d'infantesa; no n'he fet gaires, després, d'amics. La seua dona va morir ahir sobtadament. L'A.era bonica i fràgil, una mica com l'Audrey. L'A. era una de nosaltres. Durant la tarda m'ha vingut una imatge recorrent que cada estiu es repetia: xerràvem tots a la platja, passat migdia,  l'A. s'aixecava somrient i nadava i nadava ben endins entre les ones suaus de la mar de cada dia. Passat un temps, quan la conversa dequeia, el cos ple d'aigua i de sol, l'A. tornava i s'estirava, mirava el cel i escoltava els darrers sons dels nostres mots sense malícia, un rum-rum lleu que l'adormia.

Avui, aquí, ara, no diré versos, ni expressaré sentiments que no sabria, ni em sortiran les llàgrimes per ella ni per ell ni per nosaltres; potser més endavant. Avui, deixaré l'A. adormida a la platja de cada estiu, al costat de les ones i el sol de cada dia, i el blanc dels núvols i el blau del cel, entre les veus amigues.