desvari

... i sols per no veure lo quadro funerari,

d'espatlles s'hi mig gira, i al terbolí i trontolls
rodant-li el seny en tèrbol, fantasiós desvari,
se'n va esvanida i sòpita per terra de genolls.

Jacint Verdaguer: l'Atlàntida (cant vuitè: L'enfonsament)

Diaris, telenotícies, també blocs, carrers, establiments comercials, cases de veïns... Tots parlen de corrupcions, d'ètiques inexistents, de les seus conseqüències. Fins i tot els polítics corruptes parlen de corrupcions i de les accions que cal emprendre per solucionar les seus pròpies patologies.

A qui li toca avui? Què podem dir que no hagi dit un altre? Com podem mostrar el nostre enginy a l'hora de parlar d'aquell o d'aquell altre, o de tots plegats, i expressar el que convindria fer, el que faríem, el que no haurien d'haver fet?

Jo, avui, no tinc res a dir; però potser sí, que aquestes hores es presten al desvari. Proposo el desmantellament dels partits polítics, de tots; ordenadament això sí, amb dia i hora, i consensuant amb els mateixos partits. Després desmantellarem els altres poders més poderosos. I mentre arriba el dia i l'hora, buscarem l'alternativa que ens permeti recomençar.

Que com se fa tot això? De cap manera? Be, doncs, continuarem parlant d'aquell i de l'altre i de tots plegats i cadascú trobarà els seus arguments i els seus matisos, i la vida continuarà, si fa no fa com sempre, que hi ha moments ben bonics, amb sortides i postes de sol, amb arbres florits i papallones blaves, amb llibres i cançons, amb gambes i cigrons, amb caramels i bombons,  amb vacances i exposicions, amb amors i decepcions (a poder ser petites), amb somnis i edredons, amb misèries (poques, si pot ser) i milions... I al final, hop!, la vida se'n va.