19.2.13

desvari


... i sols per no veure lo quadro funerari,
d'espatlles s'hi mig gira, i al terbolí i trontolls
rodant-li el seny en tèrbol, fantasiós desvari,
se'n va esvanida i sòpita per terra de genolls.

Jacint Verdaguer: l'Atlàntida (cant vuitè: L'enfonsament)


Diaris, telenotícies, també blocs, carrers, establiments comercials, cases de veïns... Tots parlen de corrupcions, d'ètiques inexistents, de les seus conseqüències. Fins i tot els polítics corruptes parlen de corrupcions i de les accions que cal emprendre per solucionar les seus pròpies patologies.

A qui li toca avui? Què podem dir que no hagi dit un altre? Com podem mostrar el nostre enginy a l'hora de parlar d'aquell o d'aquell altre, o de tots plegats, i expressar el que convindria fer, el que faríem, el que no haurien d'haver fet?

Jo, avui, no tinc res a dir; però potser sí, que aquestes hores es presten al desvari. Proposo el desmantellament dels partits polítics, de tots; ordenadament això sí, amb dia i hora, i consensuant amb els mateixos partits. Després desmantellarem els altres poders més poderosos. I mentre arriba el dia i l'hora, buscarem l'alternativa que ens permeti recomençar.

Que com se fa tot això? De cap manera? Be, doncs, continuarem parlant d'aquell i de l'altre i de tots plegats i cadascú trobarà els seus arguments i els seus matisos, i la vida continuarà, si fa no fa com sempre, que hi ha moments ben bonics, amb sortides i postes de sol, amb arbres florits i papallones blaves, amb llibres i cançons, amb gambes i cigrons, amb caramels i bombons,  amb vacances i exposicions, amb amors i decepcions (a poder ser petites), amb somnis i edredons, amb misèries (poques, si pot ser) i milions... I al final, hop!, la vida se'n va. 


4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Sembla el joc dels disbarats. Ah! Miquel, si a tu no t'han espiat, és que ests un mindundi.

Júlia ha dit...

Jo crec que hi ha dos mons paral·lels, aquest dels diaris, les notícies i les tertúlies i l'altre, el de cada dia, els meus llibres, el meu carrer, la família i els amics.

De moment un encara no 'pateix' en excés de l'altre, afortunadament.

Oliva ha dit...

ES UN JOC DE TRILEROS,FUM I FEMS,PER ENTRETENIR EL PERSONAL.....I ELLS ANCAROTS EN EL SEGLE XIX,"TRAPITCHEANDO",PER AMAGAR LES VERGONYES......QUI S'AMAGA RADERA AN BARCENAS?.....DEL SRO.URGANDARIN,A HORES D'ARA,JA HO SABEM,PERO LA MILLONADA PePeRA DE QUI ES EN REALITAT?

miquel ha dit...

És el joc dels disbarats, Francesc.
No et pensis, avui, pel carrer dels Flassaders, m'ha semblat veure una ombra sospitosa.

Segurament som alguns dels privilegiats, Júlia, que encara no ens hem trobat directament amb aquest altre món dins de casa, si no és per l'augment desmesurat d'algunes factures domèstiques i altres petites qüestions semblants. Rspecte una part de la família o desls amics ja no puc dir el mateix.

El pitjor, Oliva, no és que mai no sabrem moltes coses, sinó que el que sabrem no servirà de res, canviarà ben poca cosa.