5.2.13

parlem bé


Em va sorprendre trobar a Almacelles un monument a la sardana -versos de Maragall inclosos-, una dansa que imaginava que no tenia gaires seguidors en terres de ponent. Després vaig esbrinar que la població fins i tot havia tingut un compositor de sardanes, Josep Capell, que l'any 70 va fundar el seu propi grup a Barcelona, la cobla orquestra Montjuïc. En fi, a vegades tenim -parlo per mi, esclar- una tendència a la ignorància i al topocentrisme, que en una altra ocasió intentaré explicar.

De fet, avui, d'Almacelles, només volia esmentar unes rajoles amb una inscripció que es troben a la paret de l'Ajuntament. Si hagués tingut temps i ganes hagués preguntat a algú de la vila sobre la seua història, que no deu ser massa vella, però de moment em limitaré a la transcripció:

Per educació,
per respecte als nens,
per amor al poble,
parleu bé si us plau.

Vaig deduir que el “parleu bé” es referia a no fer servir paraules grolleres, malsonants, però vaig ser incapaç d'imaginar fins quin punt algú -el consistori en ple?- va sentir la necessitat de deixar l'escrit de forma permanent. El text em sembla d'una concentració i d'una consistència argumental indiscutible: per educació, per respecte i per amor. Què més es pot dir? Després vaig pensar que aquesta mateixa demanda, aquest “parleu bé”, es podia aplicar també a l'ús de la llengua catalana en general, més enllà d'un registre lingüístic concret, i em va semblar que si bé es podien donar altres raons per a l'ús correcte de la llengua, amb aquestes tres ja en tenia prou. En tot cas, com sempre, la dificultat seria posar-se totalment d'acord en el significat i les possibles gradacions de “parleu bé”.


3 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Com diu l'acudit: Parleu bé si us plau, que no us costa una punyetera merda.
A Sabadell a la plaça Marcet també tenim un monumentet a la Sardana, tots eñs sardanista estampats de cara contra la flama.

http://blocfpr.blogspot.com.es/2012/01/el-monument-la-sardana-sbd.html

miquel ha dit...

D'acord, Francesc, qui estigui lliure de culpa... Però..
Segur que deu haver-hi més pobles que no em penso amb monuments sardanístics. A vegades la meua ignorància m'aclapara.
No recordo el teu post, hi entraré.

miquel ha dit...

UUUF! Us acompanyo en el sentiment.