- Libiamo, libiamo ne'lieti calici
- che la bellezza infiora.
- E la fuggevol, fuggevol ora
- s'inebrii a voluttà
- Verdi: La traviata
Negat com sóc per a qualsevol tipus de música, a vegades m'obsessiono amb una melodia que m'arriba de no sé on , a vegades sí, i la taral·larejo o la xiulo incansablement, sempre en to menor, fins que m'autoimposo o em suggereixen el silenci. A vegades busco la música i l'escolto una vegada i una altra sense acabar de decidir-me per una de les versions; tant és, sóc un ignorant.- En aquests cas la música em va arribar a través de la pel·lícula i he pensat que fa de bon escoltar en divendres, o encara més els altres dies de la setmana, que els divendres no necessiten gaire música.
- Quant a la darrera versió (em falta molta informació), o me'n vaig a València o escric a l'alcalde Trias per veure si ens alegra una mica els mercats, que alguns ho necessiten.
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 1 hora
2 comentaris:
També ets dels que taral·lareja a la dutxa? si és així hauries de veure A Roma con amor del Woody Allen si no l´has vist.
Sense ni escoltar, la versió Caballé-Carreras és la millor sens dubte.
M´agrada molt La Traviata, però ara mateix acabo de tornar del Liceu i tinc al cap la Barcarola d´Offenbach,
que espero m´ajudi a dormir.
Bona nit
No, no, Assum, a la dutxa no, sobretot a l'hivern; més aviat al carrer.
Sí que he vist la Roma de W A :-) Potser sí que la versió de Caballé-Carreras és la millor, però com que jo sóc -mai no hi insisteixo prou- un ignorant musical, m'ho vaig passar molt bé al mercat de València.
Que la barcarola et dugui feliços somnis. Bona nit, Assum.
Publica un comentari a l'entrada