Després d'assistir des de casa
al lliurament dels Gaudí, potser hagués pensat a anar a
veure Lo imposible qualsevol dimecres, però la Joana m'ha dit
que no calia. Quan la Joana no dubta, li faig cas; si dubta, també.
M'ho he passat força bé amb els Gaudí d'enguany. Un bon ritme ajuda tant com l'humor imprescindible en qualsevol d'aquests actes. Més que humor, ironia, que ha arribat al màxim en la darrer lliurament, segurament cantat entre els entesos. Millor pel·lícula en llengua catalana: Blancaneu! Vaig veure la versió en llengua castellana i em va agradar molt; miraré en quin cine fan la versió en català.
De les poques "gales" de lliurament de premis cinematogràfics que segueixo, la dels Gaudí és la més plurilingüe, és a dir, la més cosmopolita, fins i tot en els agraïments dels premiats. És bo que es vegi que aquest és un país culturalment madur i divers, acollidor, sense complexos.
Gran, la Montserrat Carulla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada