Barcelona negra

Avui he estat plenament conscient que fa temps que baixo la Rambla al trot; sí que és un “trotecillo lento” que diria la Pradera, que no m'impedeix adonar-me de les carres emblanquinades de pallasso dels venedors d'algunes parades de “Try our tradicional Barcelona-Catalonia cake”, que traduït al català, cosa que agraeixo perquè sinó em podria pensar vés a saber què, vol dir: “La tradicional coca artesana de Perafita; o concloure, en veure que dues parades de la Rambla de les Flors han decidit que de flor no els en cal cap, que és preferible omplir la botigueta amb sobres de tots els colors amb llavors de naps, cols, margarides i gladiols, que no és veritat que ara la gent sigui més impacient que abans. Etc.

He alentit el pas i canviat la direcció per entrar al palau de la Virreina on s'exposa la tradicional parada de nans, gegants i altres bèsties que acompanyen la nostra antiga patrona Eulàlia, de la qual aviat celebrarem la diada. Aquest any, no sé per què, hi ha un percentage elevat de cartó històric procedent de Reus, Carrasclet inclòs. I tothom fent i fent-se fotos al costat dels animals mitològics casolans.

La meua intenció era acabar el trot al carrer Hospital per fer un cop d'ull a un dels espais principals de la bcnegra d'enguany (ja al seu equador) i d'anys anteriors. He escoltat una estona els participants de la taula rodona “Periodistes de dia, novel·listes de nit”, sobretot les paraules de la Maruja Torres que redundava en el que tots sabem, que vivim en un país tan negre i criminal que és difícil de superar en qualsevol obra de ficció. O això és el que m'ha semblat entendre en la meua mirada ràpida des del fons de La Capella, amb una assistència de públic notable que confirma l'interès pels temes criminals.

El meu interès més concret, però, era veure què hi havia en el punt d'intercanvi de llibres que hi ha a l'entrada. Aquells qui pensen que tot té un preu, que tot es pot comprar, van ben equivocats. Aquí deixes mil euros sobre la taula i dius que vols emportar-te De mica en mica s'omple la pica, posem per cas, i et diuen que res de res, que si tens un altre llibre, sempre que sigui negre o criminal, esclar, et pots endur el llibre d'en Fuster, si no, ja tornaràs un altre dia. Bé, la quantitat de material no era espectacular, però hi havia alguna cosa que no coneixia o que no havia llegit, de manera que potser demà -el dijous no, que tanquen- vindré amb tres volums (el màxim admès) per baratar-los. També m'ha interessat algun DVD -no diré noms perquè no se m'avancin-, sobretot una vella peli francesa que crec que no he vist. La noia que custodiava la parada m'ha dit que només es poden canviar llibres per llibres i pelis per pelis. No li he preguntat si valien les antigues cintes de VHS, però m'ha deixat ben clar que només s'acceptaven devedès originals. Ostres, he pensat, que primmirats, no admeten els doblatges; però no, originals vol dir que no han estat enregistrats de la tele. Ja he fet una mirada als meus discos i ho tindré difícil, la poca cosa que guardo són gravacions fetes a casa o pel·lícules a les quals tinc un amor especial. De moment he apartat un DVD, encara amb la protecció de cel·lofana, que no sé d'on devia treure; es titula CONFIDENCIALCAT. A la caràtula, el nom dels tres protagonistes i les seues fotos: Carot-Rovira, Maragall, Saura; en segon pla, i només amb mitja cara visible, un altre personatge, sense el seu nom, que em sembla que es deia Montilla. I un text que diu: Quan el preu de la lluita pel poder és un país. Estic segur que no em discutiran que es tracta d'un thriller d'envergadura.

P. S. M'ha vingut al cap que no conec cap antònim de negritud, però bé en deu haver algun, no?