espais interns exteriors

Sóc conscient de les meues carències musicals, de la meua falta de formació en aquest camp, però accepto la situació i em permeto gaudir, fins i tot extasiar-me davant de músiques ben diverses i no em preocupa confessar els meus gustos sovint força primitius. En canvi, en pintura sóc un complet analfabet ancorat en un estadi de parvulari a partir del qual em temo que ja progressaré poc.

Vaig anar a veure l'exposició que Joan-Pere Viladecans dedica a Espriu a la sala Ciutat (entrevista aquí) i em van agradar algunes textures (vaig mirar alguns quadres de ben aprop), alguns traços, algunes idees que em va semblar captar, però m'hagués passat molt més temps mirant el quadern en què l'artista anava apuntant alguns aspectes que després incorporaria a la seua obra. Vaig pensar que era greu que m'interessés més pel procés creatiu que per l'obra acabada; i això que conec una mica i he seguit l'obra de Viladecans des de gairebé el principi, des de, per exemple, quan va crear la portada de Bruixa de dol. Per cert, mentre mirava la pantalla del televisor en què es veia un pluja interminable que queia sobre el cementiri de Sinera, un noi de la casa va dir a dues noies franceses que no es podien fer fotos. Vaig intervenir en la conversa per preguntar-ne el motiu, però com passa habitualment la resposta no es basava en cap raonament sinó en ordres superiors. Vaig continuar amb la meua mirada fins que em vaig acostar al pintor per demanar-li permís per fer servir la màquina, perquè també m'agrada mirar a través de la càmera. Cap inconvenient. En sortir, vaig dir a les noies que aquell senyor era l'autor de l'obra exposada (oh, sorpresa!) i que era molt amable.

Avui he anat a escoltar la conversa entre Flavià i Sisa que ja fa dies que parlen i canten a La Seca. No he anat a veure l'obra, sinó el que he dit, una conversa amb un moderador i la intervenció del públic al final. Flavià, més o menys com sempre; Sisa, el tenia menys sentit en paraules sense música i m'ha semblat, com altres vegades que l'he escoltat, força assenyat en les seus valoracions, tot i que jo crec que la gran Barcelona musical i artística no comença cap a 1975 sinó a finals dels 60 i que la Barcelona triomfant de l'actualitat que ens presentava una espectadora no s'adiu amb el que pensa Sisa ni amb el que penso jo. M'agraden aquests actes en que estic per sota de la mitjana d'edat.

Abans de la conversa, he anat a fer una volta per la sala on hi ha l'exposició Joan Brossa: Escolteu aquest silenci. L'obra de Brossa m'és més propera, segurament perquè l'he seguida amb més assiduïtat, sobretot l'estrictament literària, pel seu component literari o popular en els altres casos i perquè, en part, coincideix amb els meus gustos personals. He aprofitat la visita per fer-me un autoretrat (cap problema de permisos fotogràfics) amb un estel que, espero que se'm perdoni la frivolitat, ja m'agradaria que em guiés de tant en tant.

P.S.:

A fotofília deixo dues obres per veure si algú endevina el titol. Crec que és més fàcil en el cas de Viladecans que en el de Brossa.