10.7.13

nit de pomes verdes i de música madura


Dissabte vaig comprar dues pomes per 50 euros. No eren res extraordinari en si mateix, més aviat verdejaven un pel... Bé, potser cal explicar-ho. El preu de cada poma es desglossava així: 20 euros + SGAE + 4% d'IVA + 1 euro solidari (Caritas Baix Ter). Dit d'una altra manera, es tractava de pagar menys IVA o valor afegit (de la SGAE -no conec el percentatge-, no se'n deslliurà ningú) per una acció cultural en una iniciativa que algú va començar amb pastanagues i que els d'Í-TACA han concretat en ous o pomes, en un dilema que no sé com resolen i que considero una mica perillós en el cas dels ous.

Permet Hisenda aquesta petita desviació ivaística? Ho permetria una Hisenda catalana? Només en els actes petits? Ja en sentirem parlar.

El cas és que ens ho vam passar fantàstic a la plaça -uns quants seients buits i massa xivarri al bar- veient i escoltant La Locomotora Negra i l'estrella invitada, Big Mama. Just al mateix temps, no gaire lluny, feien la cantada d'havaneres més gran de tota la temporada, aquella que any rere any retransmet TV3 sense interrupcions. En el meu cas, no hi havia cap dubte, feia més de 30 anys que no veia en directe La Locomotora, una de les formacions més antigues (la més antiga?) de casa nostra del swing i un cert tipus de jazz. Que s'han fet grans és una obvietat, però no han perdut aquella espurna d'il·lusió que es veu en els artistes que continuen creient en el que fan i que amb el temps saben com aconseguir la complicitat del seu públic perquè saben quin és el seu públic i saben qui són ells. Mentre els anava escoltant, i mirava el meu entorn (no gaire gent del poble), em preguntava com aconsegueixen les velles bandes nous seguidors. Quin és el misteri de l'èxit i de la continuïtat?

La wiquipèdia diu que aquesta banda, que va començar a actuar l'any 1971, és un grup de jazz amateur. Jo no m'ho crec, però, quin país si és que és així!

(les disculpes habituals per les deficiències de la filmació, so i imatge, feta des de la darrera fila, primera cadira del passadís central)


3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aixó d'aficionats deixem-ho. Són molt bons, a mi aquestes bandes a lo Count Basie amb tants de músics m'agraden molt.

salut

Carme Rosanas ha dit...

Miquel, vols participar a l'11 de setembre blocaire?

Et convidem a participar a aquest blog
Blog-via cap a la independència

miquel ha dit...

les grans bandes són també les meues preferides, Francesc, i aquesta d'entre les d'aquí.

Fet!