Un dels peatges més horripilants de
els festes nadalenques és el de les reposicions. Tothom -i un mateix
cau en el pecat, potser llàgrima furtiva inclosa- s'entesta a
repetir-te històries que recordes perfectament: els canals de
televisió -suposo que també les ràdios, però només n'escolto les
notícies-, els diaris, els polítics, les corals, els botiguers, els
amics -els amics!-, els parents -també els parents!-, fins i tot
alguns blogs, que no sé on anirem a parar!
No vull lluitar contracorrent. M'hi apunto. Com que és diumenge i encara toca música, faig una petita selecció de bandes sonores de pel·lícules, algunes de les quals no dubto que ens passaran per enèsima vegada en qualsevol canal. Presa la decisió, m'he trobat que les músiques de les pelis (que qui vulgui i sigui poc partidari de les rebaixes posi la ela geminada) que recordo a corre-cuita, són simplement una cançó, que una banda sonora no és el mateix que un musical, que un film insignificant t'ha quedat gravat per una escena musical... Ara es tractaria d'explicar el motiu de cadascuna de les tries -consti que el factor hivernal ha estat relativament determinant-, però, encara que durant aquestes festes tot es permet, passo dels detalls; si em pregunten, respondré. En ordre aleatori, doncs, i sense que falti el vals de primer d'any, al final, esclar, ni una petita broma barcelonista, heus aquí (o vet aquí):
P.S. : Avui, quan ja tenia triades les
músiques, una conversa telefònica -telèfon fix- amb un amic, m'ha portat a incloure una
pel·lícula que sempre ens apareix en les converses d'estiu i que,
oblit imperdonable, no figurava en la tria, i tantes altres:
5 comentaris:
Per defugir de les reposicions també hi ha la opció de no engegar la tele...
Fer passejades, llegir un llibre, posar ordre a l'escriptori o a l'habitació...
M'ha agradat, però, tornar a escoltar músiques com "I feel prety" o el vals a 2001 odissea a l'espai. Doctor Zhivago l'escoltava a casa els pares quan encara era un marrec...
La de "Encuentros en la fase "triplete" no sé si l'has posat per la pel·lícula o per què al minut 1:11 sona sobreposat l'himne del barça. En tot cas jo em quedo amb la "sintonia" de la peli.
Que passis bones festes, Miquel
Una abraçada
És una opció, Miquel, però encara que els dies són curts, les hores són les mateixes, i una mica de tele, ben triada, també va bé. Uf, no em tornis a recordar l'estat del meu escriptori!
Veig que encara et queden reposicions (o novetats), per veure i escoltar :-)
Que aquests dies et siguin profitosos, sense presses, Miquel.
Una abraçada.
Jo avui també he revisat un clàsic, he anat al Liceu a veure Cendrillon, òpera de Jules Massenet.
Deliciosa, l´escenorafia homenatge a Charles Perrault, amb les parets recobertes del conte de la Ventafocs.
El vestuari de conte, molt imaginatiu, la música lleugera,hi ha un parell d´àries que canta la fada padrina molt boniques.
Molt recomanble fins i tot a qui se li fan pesades les òperes. Aquesta tarda, cosa poc habitual, hi havia moltes criatures, ni un soroll, han estan molt quietes com tots,seduïts per la màgia del conte.
Miquel, Bones Festes !!! abraçades,
Jo em quedo amb la música dels "encuentros" fa pocs dies que la vaig tornar a veure i em va encantar igual que l'E.T. que ara ja l'he vist amb els meus nets !!! fins aviat,
Ah, Assum..., potser jo també hagués pogut venir a escoltar i veure aquesta òpera. A veure si l'escolto el dia 2 per la ràdio, però no serà el mateix; esclar que si durava molt...
Molt bones festes, jaka! Una abraçada.
Això de tenir néts dóna altres perspectives, mai no ho sabré.
Publica un comentari a l'entrada