Dissabte, passat migdia, amb la
tramuntana absent i el cel d'un blau esplèndid, el camí de la vora
del riu era força transitat. Com que les tortugues devien dormir,
ens van haver de conformar amb els ànecs i amb aquelles aus de
plomes negres que mig volen mig caminen sobre l'aigua. Ja prop del
pont, vam veure com s'acostava una dona, precedida quinze o vint
metres d'un gos negre de raça incerta que mostrava l'alegria
d'aquell qui es passa bona part del dia empresonat entre quatre
parets o bé sap que s'acosten les festes de Nadal.
El gosset, de tres o quatre pams d'alçada, exhibia aquell trot erràtic i esbojarrat tan propi d'aquests animals que sembla que es meravellen per tot i tot ho volen descobrir. En arribar al nostre costat, després d'haver deixat tan enrere al seua mestressa que a penes se li distingien les faccions de la cara, en una mostra d'esperit nadalenc, el gos, de nom ignot, em va saltar a sobre i amb la boca em va acaronar el braç, just per sobre el colze; després, entrant-li per darrere i amb total espontaneïtat, va acaronar el canell de la Joana. Va ser aleshores quan la mestressa va cridar el nom de l'animal, que m'és impossible de recordar, trasbalsat com estava per la seua sobtada i expansiva amistat; ell (o era ella?) va continuar el seu camí a la cerca de nous subjectes que li permetessin aprofundir en el procés de socialització.
En passar pel nostre costat, sense aturar-se, la mestressa ens va dir que no ens preocupéssim, que sabia que el gos no ens mossegaria. Li vaig respondre que ningú no sap si els gossos mosseguen o no fins que ho fan, però no vaig tenir temps d'exposar-li els exemples.
Vaig pensar, i si el gos m'hagués agafat despistat i, en el pitjor dels casos, m'hagués fet caure rodolant cap al riu? I si m'hagués fet caure la càmera? I si, espantat i amb el meu esperit franciscà momentàniament oblidat, me l'hagués volgut treure de sobre amb un cop mal donat? I si ..., no per mi sinó per la Joana...?
Ai, els pensaments negatius! Fora! Com que ja he socialitzat amb el gos i la conversa amb la seua mestressa va ser tan curta i poc satisfactòria, la pròxima vegada que la vegi li saltaré a sobre i li lleparé el coll, després, ja veurem. Segur que el gos mou la cua d'alegria.
10 comentaris:
Sóc poc de gossos, però trobo que te'ls mires amb una prevenció no del tot justificada. A menys que, per culpa seva, agafis la ràbia, els teus prejudicis són imperdonables.
Alguns dels qui tenen gossos sempre s'excusen amb allò de 'no fa res,no mossega' però recordo que una vegada, quan anàvem de càmping, on sempre hi havia discussions a causa dels quissos, una persona li va dir a una altra, després d'un fet semblant:
-Oi que si entro a la teva caravana i et llepo el braç o la cama et farà fàstic? Doncs el gos me'n fa més!!!
No recordo com va acabar el tema però la frase és ben autèntica i la recordo sovint.
No, no ets un gos. Els amos dels gossos sovint no se n´adonen.
Doncs, jo algun cop he dit als amos o mestresses de gossos, quan diuen no fa res: és que el fet que em llepi també em molesta, molt!!! Digueu-me tiquismiquis... però és cert, em molesta, em fa fàstic, és que també me'n faria si em llepés una persona desconeguda, així de sobte i per sorpresa...
Ara, si tu fessis el que dius, de saltar-li a sobre a ella, podries emportar-te una bona cleca, però ni se t'acudís d'apartar el gos de tu, amb algun copet inofensiu, de seguida series maltractador d'animals...
Aix... tot i així he de dir que per aquí on visc, el tema ha millorat.. la majoria d'amos i mestresses de gossos els controlen molt millor que fa uns anys que sempre anaven deixats anar...
Quan tens l' experiència que una moxaina ben intencionada te la poden rebatre amb una mossegada, mai més te' n refies.
A veure si sortiràs als diaris per fer de gos ;-)
L'altre dia vam entrar en una merceria amb la meva dona i estava tan plena de coses, no de persones, que jo en veure que darrere meu volia entrar un senyor amb unes caixes, em vaig apartar i com vaig poder vaig sortir al carrer. A la vorera hi havia una jove amb un gos que semblava juganer, però ella li donava unes ordres (crec que en alemany) i el gos es quedava quiet al moment quan passava algú. Perdona, Miquel, aquesta "parrafada", només és per dir que molta culpa d'aquestes coses són més per culpa de l'amo que del gos. Al final de comptes el gos només demostra com sap o pot el seu afecte cap a tu. Que consti que a mi tampoc em fa cap gràcia que el gos ni em llepi o es tiri a sobre meu.
Salutacions.
no sóc molt de gossos, pero es veu de seguida els qui nomès tenen ganas de jugar. Quan a la senyora, jo no ho faria Miquel, et pot caure un plantufot, o una denuncia per assetjament amb llengua.
D'acord, Allau, però m'hauria d'abraonar sobre la senyora i llepar-li el cos fins allà on m'arribés la llengua? Dubto, i les opinions són diverses.
Una frase ben raonable, Júlia. La irracionalitat i la condescendència d'alguns amb els éssers irracionals (tal com dèiem abans), no té mida.
I que consti, que a mi m'agraden els gossos que m'agraden.
A mi, Carme, que insisteixo que m'agraden els gossos, tampoc m'agrada que em llepin si no ens han presentat i entre nosaltres s'ha establert un cert vincle.
Tens molta raó, la defensa dels indefensos animals té tendència a convertir-se en un apriorisme que passa per la defensa i la dignitat de les persones.
Jo en canvi, tinc la percepció que una part del meu barri, és a dir, el passeig de sant Joan, els gossos tenen barra lliure o així ho pensen els seus amos.
Cert, a., m'han mossegat uns quants gossos, pocs i poc, amb qui anava amb bones intencions. Els gossos, com les persones, no sempre són previsibles, per molt que diguin els pseudoentesos.
Procuraré reprimir els meus instints :-)
És veritat que hi ha gossos ben educats, Josep, però ni més ni menys que les persones que els eduquen o els maleduquen o ni una cosa ni l'altra.
I el que em sembla terrible, encara que ho entenc, és la humanització dels gossos i altres mascotes.
T'equivoques, Francesc: és veu de seguida si un gos té males intencions, però no si sota l'aparença de jugar o d'indiferència t'acabarà fent mal.
Segur, Francesc, l'assetjament amb llengua deu tenir una pena màxima, ho esbrinaré.
Assum, com pots estar-ne tan segura :-)
Home,de gos que escrigui tant bé,no n'he vist mai cap.:-)
Publica un comentari a l'entrada