16.12.13

defuncions i naixements


Qualsevol que passegi habitualment per Barcelona, encara que sigui per rutes limitades, i vulgui ser honrat amb si mateix, converteix les seues converses, al menys setmanalment, per un moment i amb col·legues de confiança, en un llistat d'obituaris i natalicis. Normalment, les defuncions són més sentides que les noves vides; després, en alguns casos, en altres queda clar, el temps dirà.

Per casualitat vaig veure els darrers moments del trasllat del material de la llibreria Canuda. Diuen que no s'ha mort, que els més de 100.000 exemplars que contenia simplement han canviat de casa i ara reposen a Sant Cugat. Em temo que la distància, tot i que curta, és excessiva per anar-hi caminant.

També per casualitat descobreixo que prop de casa, al passeig de Sant Joan, s'ha instal·lat el segon local de Re-Read. Venen llibres i també en compren. Encara no hi he entrat, però sembla que només hi ha tres preus: 1x3, 2x5, 5x10. Aquí es pot llegir una breu història d'aquesta cadena en expansió. Quan pugui hi faré una mirada per veure què hi ah, per saber si són llibres de segona mà o també llibres antics, per decidir si m'interessa la filosofia de venda. De fet, no tinc ganes de rellegir llibres trobats en altres llocs ja en tinc prou amb els de casa, si de cas, espero trobar llibres que no he llegit.

Anunci, també, de la desaparició imminent de l'Alexandra (o els Alexandra), a la rambla de Catalunya, un dels cinemes de tota la vida (la meua), sempre amb el fantasma de l'Alexis a punt. El seu lloc l'ocuparà ... un restaurant? Alimentem-nos, que s'acosta la fi del món. No em consola l'anunci de les multisales del Balmes, però siguin benvingudes.

Mentrestant, ja fa dies que a la plaça de Sant Jaume hi ha el pessebre d'aquest any. M'agrada. No només perquè es pot veure sense que calgui seguir una filera de visitants, sinó perquè penso que té un aire retro força aconseguit, perquè conserva la tradició del pessebre i la popularitza a través del miracle dels terrats que ja no són el que eren i dels reis que, amb poc o molt, arribaven a tot arreu. I un naixement on, per un any, no es roba a faltar la mula ni el bou, ni els pastors. Que alguns detalls, com les bombetes de baix consum inexistents a l'època,siguin criticats pels més puristes, no fa sinó confirmar el tarannà popular del muntatge. Una parella es preguntava quina dècada de la postguerra representava; jo no en vaig tenir cap dubte, com a mínim 30 anys, els dels quadernets de Roberto Alcázar y Pedrín, una figura em va donar la clau.

Els qui vulguin anar més enrere, poden entrar a veure les figures napolitanes i els pessebres mallorquins de l'entrada de l'Ajuntament. Llàstima que a casa em falta lloc.




 

 
 P. S.:

4 comentaris:

Carme ha dit...

Ooooh! Tanquen els cinemes Alexandra... de tota la meva vida, també... em sap molt de greu, molt.

Els llibres de la Canuda els tindré més a prop jo... no sé si han obert ja a Sant Cugat, (em penso que no) aquest nou espai, però jo no l'he vist.

Helena Bonals ha dit...

Què representa que és aquesta banyera plena de llibres?

Assum ha dit...

El pessebre de Sant Jaume, és dels anys que m´agrada més.És tradicional , innovador i entranyable, coses molt dífícils d´aconseguir totes juntes.M´agrada molt també el text que l´acompanya,on es parla de la intensa vida social que sembla que es feia als terrats.Hi ha el toc surrealista: el pescador que llança la canya a l´aire, i a sobre pesca un peix :-)
M´encanta la teva flor de nadal.

miquel ha dit...

Un més, Carme, i un dels meus preferits entre els que quedaven, malgrat que eren unes sales que, no sabria dir per què, em semblaven especialment desolades... potser l'entrada tan llarga per arribar a la solitud de les butaques.
Em pensava que ja funcionava aquest espai a Sant Cugat, no en sé res.

Ei, Helena, tu ets la que sap interpretar les imatges.
Jo encara no he entrat a la llibreria, però imagino que intenten dir que ens banyem amb les lectures (o de lectures), etc.

Sí, Assum, em sembla que les opinions de la majoria són favorables al pessebre d'aquest any.
Per a ser precisos, jo em decantaria per afirmar que el peix és una sardina, encara que l'hivern no sigui el millor temps per pescar-les ni per menjar-les :-)
Gràcies, a veure si aguanta totes les festes.