per a la llista dels oxímorons actuals: Estat independent.

Ens trobo a l'ascensor amb un veí amb qui parlem de temes que van més enllà del temps i del futbol. Em pregunta si crec que podem ser independents i li començo a respondre que la independència és una entelèquia, que tots som enormement dependents, dels altres, de les estructures socials... de nosaltres mateixos. Em talla: No, no, el país! La resposta ha d'anar necessàriament pel mateix camí, fins i tot els països -què és un país?- més independents que conec tenen interdependències amb altres països, amb estructures polítiques i econòmiques supraestatals, depenen d'uns moviments de mercats salvatges que operen, majoritàriament, a curt termini, de fluxos migratoris ..., fins i tot d'un atzar imprevisible. Afegeixo, només mentalment, que és un error comú confondre independència amb llibertat, tal com saben els individus de qualsevol Estat, i que fins i tot llibertat, com tots els mots abstractes, és, per definició, de difícil concreció. Quan ja hem arribat al seu pis i a mi encara me'n falten dos, ell fora de l'ascensor i jo dins, fa la pregunta concreta: Creus que guanyarà el sí a la independència? Li dic que no ho sé, que... No tinc temps d'argumentar; un veí impacient crida PORTA! Mentre la tanquem, el meu veí encara em diu que a Madrid s'han equivocat molt, que si haguessin organitzat la consulta ells mateixos fa mesos hauria sortit no, però que com més temps passi... Segurament té raó.

Repasso el concepte d'oxímoron, tant de moda, i l'origen etimològic del mot al meu diccionari de grec, i no estic segur si ha estat la figura retòrica que expressaria alguns dels detalls de la conversa amb el meu veí. Bé podríem haver fet servir simplement antítesis o paradoxes, o la ironia en general, fins i tot antinòmies o antilogies, o un conjunt de recursos surrealistes. Mai no he estat gaire bo amb la retòrica. Com es deu dir la figura retòrica continuada que consisteix a fer un seguit d'afirmacions vagues, imprecises, amb contingut que no aporta absolutament res al que és de coneixement general? Potser encara no té nom assignat, però la majoria de les intervencions dels polítics en van plenes i els periodistes que les escolten queden ben satisfets, encara que facin veure que no, i potser alguns ciutadans també.