Bon Nadal!

Veuré des de casa el mateix arbre, una mica més despullat, i la mateixa finestra que el reflecteix més càlid. Si s'escau, que no cal, però fa bonic, una mica de neu. Veuran, des de l'altra finestra, potser, reflexos en el meu balcó: per Nadal, cada ovella al seu corral. No sé si llegiré alguns textos tristois; segur que no, que no són dies. Els estrangers, els hotels, els pobres, els planys, els déus irats... Molt bé, però no crec que siguin versos adequats, malgrat la neu, el cor i els llavis generosos, per recitar amb els peus al cul de la cadira, després d'un àpat generós i mig endormiscats en l'escalf de la cleda. Potser un altre dia. Aquest Perucho...!

 

 

“He anat morint en cada terra estranya."
Dient-ho, l'estranger pensa en un dolç país
que llagrimeja entorn de la memòria.
A l'hotel parla al maître i és l'argent
el que ara lluu en moltes mans distretes.

La neu cau sobre els cors,
sobre aquesta vida senzilla dels avis difunts.
El fred és divers i esbatana la porta dels pobres.
Si avui és Nadal, els llavis generosos
planyeran la tristesa d'aquest home.
Déu ho contempla, i creix la seva ira.

Joan Perucho: ""Nadal", a El Mèdium (1954)