21.12.13

diccionari de grec, de quan estudíavem en castellà


Vaig buscar una paraula en el vell diccionari de grec. A penes si recordava l'ordre de les lletres de fa tant temps. Vaig anar mirant. A la segona pàgina, en tinta blava i en la lletra maldestra que conservo, el meu nom i els anys dels tres darrers cursos: cinquè, sisè i preu; després, l'oblit. Em vaig llegir el pròleg: paraules d'altres temps, de quan parlàvem català, estudiàvem en castellà i apreníem francès, llatí i grec, en aquest ordre. Que curiós que precisament aquests dies estigui llegint una novel·la que es diu La muerte de Pitágoras.

El presente “Diccionario griego-español” no está destinado a los maestros de la lengua griega, ni siquiera a los muy adelantados en su estudio, sino a los que empiezan a cursarla y, muy especialmente, a los alumnos del Bachillerato.
Un diccionario escolar se distingue, ya a primera vista, por su menor tamaño; y en su composición pueden seguirse dos procedimientos: cabe el intento de conservar íntegro el caudal de voces de la lengua, dando sólo la significación fundamental de cada una sin distinción de matices, usos, giros y construcciones especiales, y cabe también reducir el número de vocablos al léxico de determinados autores u obras y aprovechar el espacio ganado con esta reducción, para el señalamiento de regímenes, frases y empleos que facilite la interpretación acertada de la voces insertadas en cada uno de los pasajes en que aparezcan.
[...]
Poco, en verdad, hubiera hecho falta para satisfacer las exigencias de los tres cursos de clase alterna de nuestro bachillerato actual; pero los autores no han tratado de remediar solamente la necesidad práctica del momento, y en este pensamiento han dado a su obra la extensión acomodada a un bachillerato clásico propiamente dicho, tal como existe en muchas partes de Europa, y como es de esperar se establezca alguna vez en nuestra patria. Mientras esto llega, el trabajo podrá ser también útil a la mayoría de los que cursan griego en la Universidad.

Pabón-Echauri: Diccionario griego-español. Bibliograf (1964)


Més avall, els autors concreten els escriptors i les obres que han fet sevir per elaborar el lèxic del diccionari:

Esopo: Fábulas. Nuevo Testamento: íntegro. Jenofonte: Anàbasis, Ciropedia, Recuerdos de Sócrates, Historia Griega. Platón: Diálogos leídos en las escuelas y especialmente los que se refieren al proceso, prisión y muerte de Sócrates (Apología, Critón, Fedón, etc.), a más de Protágoras, Gorgías y otros de igual carácter. Anacreonte y anacreónticas. Homero: Iliada y Odisea. Heródoto: íntegro. Tucídides: íntegro. Sófocles: íntegro. Demóstenes: Olínticas, Filípicas, y Discurso sobre la Corona.


Passo pàgines i arribo al darrer mot del diccionari: ὤψ, ὠπός. El mot intervé en els compostos diplopia, etíop (natural d'Etiòpia, és a dir, de cara encesa), metoposcòpia, miop, prosopopeia...
 
Tot tan prop i tan lluny...

3 comentaris:

Carme ha dit...

Jo mai no he estudiat grec... Només guardo el de llatí...

Assum ha dit...

Avui has aconseguit que tregui la pols al meu diccionari de grec que feia molts anys que no obria. També he llegit el pròleg que mai havia llegit, quina cosa tan encarcarada!!!
Jo tinc l´edició del 70 amb pròleg del mateix autor del 67, i després d´explicar les millores respecte altres edicions amb un llenguatge alambinat, acaba així:
"Esperemos que en los años venideros se mantenga por lo menos la situación del griego en los estudios medios,y así,con la ayuda de Dios y la buena voluntad de los editores podríamos mejorar la obra suprimiendo lo que tal vez aparezca ocioso y ampliando lo útil para que rinda cada vez mejor fruto a la juventud estudiosa."

Sembla que Déu no ha ajudat gaire.

miquel ha dit...

Amb el de llatí, passa més o menys el mateix, Carme, encara que menys, que, a la fi, continuem parlant llatí amb les novetats del temps.

Ei, Assum, m'agrada haver-te estimulat a treure la pols del diccionari, encara que ja sé que el farem servir molt poc.
El llenguatge del pròleg és rònec, però és precís, clar, absolutament intel·ligible, si bé és veritat que déu no ha col·laborat gaire en els propòsits dels autors.