les guies

Fa uns quants posts us parlava sobre les Guies gastronòmiques de Catalunya, però com que em vaig deixar portar per assumptes de fronteres, al final no vaig fer cap concreció sobre els llibres. No m’agrada deixar les coses a mitges, així que ara és el moment de començar a parlar-ne, encara que no sé si necessitaré un altre post per completar la meva xerrera.

Començaré dient que la meva intenció en adquirir les guies sense conèixer el seu contingut va ser la de comprovar si podria recuperar algunes menges de la meva infantesa i joventut, de manera que vaig anar a la botiga d’”El Períodico” a comprar únicament les que parlaven del Baix Ebre i el Baix Empordà, però com que a cada exemplar hi havia dues comarques, al final puc consultar la cuina de sis comarques. A més de les esmentades, tinc les receptes del Montsià i l’Alt Empordà i, de regal, les del Gironès i el Pla de l’Estany.

Fem una ullada a l’obra, que es divideix en les seccions següents:
1. Una panoràmica de característiques diverses de la comarca.
2. Cuina tradicional. Amb els plats propis de la comarca. És la part més extensa de les guies.
3. Cuina d’autor. Amb les receptes dels cuiners coneguts del territori. De l’Alt Empordà, per exemple, podem trobar dues receptes de Ferrà Adrià: Granissat salat de tomàquet amb orenga fresca i menjar blanc i el senzillíssim Cigales al natural. Els plats d’autor són menys nombrosos que els tradicionals. De moment veig que aquest és l’únic restaurant que al seu web esmenta l’aparició a les guies.
4. Productes de la terra. Consisteix en unes quantes línies dedicades a destacar aquells productes que són propis de cada zona. En aquest cas, la brevetat de la informació fa que el lector que no coneix directament el territori pugui acabar tenint una idea imprecisa o equívoca de la realitat que es descriu. Quan es destaquen, per exemple, els musclos i els ostrons del Baix Ebre (em centraré en la comarca que conec més bé), no es diu que en els dos casos es tracta de productes de viver, sobretot dels que hi ha a L’Ampolla, i que tenen una qualitat gustativa inferior als que es troben de manera natural a la mateixa costa. Un altre producte que es destaca, la carxofa, no crec que sigui ni millor ni pitjor que la del Baix Llobregat. En el cas de l’anguila, per quantitat i qualitat, no hi ha dubte que calia esmentar-la en aquesta comarca..
5. Restaurants. Aquí em caldria saber qui ha fet la tria i quins criteris ha seguit. És la secció on trobo més mancances i desequilibris. Esmentar quatre restaurants de l’Ametlla i cinc de l’Ampolla, un dels quals s’anomena Pollastre, és una aberració. L’Ametlla té més restaurants que mereixerien aparèixer. L’amo i cuiner de l’Alguer, un dels locals esmentats, m’havia dit fa anys que el millor restaurant del poble era el Poniente; és veritat que ara, si no m’erro, el porta el fill i que la bondat del resultat gastronòmic depèn de la lluna que tingui. Un altre oblit imperdonable és el de La Cuineta (Prim, 1, cantonada Plaça Nova), un establiment que té les pizzes i la pasta de tapadora, perquè la cuina realment interessant és la d’autora. Si mai passeu per La Cala, visiteu-lo: quatre persones és el grup òptim: demaneu vuit plats i compartiu-los, i ja m’ho explicareu; és veritat que si voleu una paella no us la podran servir, però de paelles la costa n’és plena. En fi, podria continuar esmentat altres detalls d’aquest apartat, però ja us feu càrrec del que vull dir. I perquè no us digui que només em centro en les terres del sud, un restaurant del Baix Empordà que recomano vivament als amants del bacallà: L'hort del rector, al carrer de l'Església, 2, de Monells (en la guia el situen a La Bisbal d'Empordà, però a mi em sembla que no és així, encara que com que jo sempre hi vaig de nit...). Compte amb la tria dels plats perquè el resultat és una mica desigual. Si hi aneu, no us oblideu de fer una visita al poble -el restaurant es troba als afores- tot i que sigui de nit.
6. Fires i mercats. Aquí també em toca fer algun retret. Per què no s’han concretat els dies de mercat de tots els pobles que en tenen (i que tenen restaurant)? L’apartat de les fires és més extens, però, en la meva opinió, en falta alguna d’especialment interessant. No es parla, per exemple, de la fira del mes d’abril al Perelló, fonamentalment dedicada a la mel –el poble és el primer productor de Catalunya- i amb una presència important de l’oli. No es veu cada dia una font d’on raja mel o la possibilitat de convertir-se en guanyador d’un premi on et pesen i et donen l’equivalent en oli –o és en mel?-.

Ja m’he tornat a passar el que preveia. M’he embrancat en l’estructura del llibre i m’ha sortit una cosa molt tècnica i ni una paraula sobre les receptes, que és el que més us podia interessar. I per segona vegada m’adono que puc causar la impressió que les guies no m’acaben d’agradar, i és tot el contrari.

Prometo que no passaré del tercer post, on finalment escriuré sobre els plats (i no sé si m’atreviré a preguntar-li a la Tina Vallès (7 de setembre) si va quedar satisfeta de la seva feina i de les guies en general, perquè això seria immiscir-me excessivament en el camp de la seva privacitat.)