interludi (continuació)

Si m’agradés la xocolata negra, la meva xocolateria preferida seria Fargas, al carrer del Pi amb Portaferrissa o viceversa, però com que sóc amant del mestissatge, els meus bombons preferits són els de xocolata amb llet, i també els compro a Fargas, aquesta botiga modèlica on encara saben què el bon cacau és la base d’uns productes de qualitat i on ni per les festes de Nadal es permeten cap concessió horària: si us trobeu davant de les seves portes i veieu que baixen la reixa, és que són les vuit en punt.
Aquests dies, els d’en Fargas tenen una proposta temptadora en un dels seus aparadors que no sé si és tradicional, estratègia de mercat de cara als Reis o pura ironia. Aprofitant que acaba de començar la llei de regulació de l’ús del tabac han omplert la primera línia de darrere els vidres de paquets de cigarretes i, en segon lloc, per als més enganxats o sibarites , han situats els cigars. Vaig estar a punt de caure en el parany, però tenint en compte el meu ritme de fum diari, em va semblar que canviar les meves cigarretes habituals pel mateix nombre de les que ells mostren seria accelerar encara més el meu suïcidi. No ho sé, potser en festes assenyalades...












P. S. Sense deixar de reconèixer els mèrits de Mònica López que tan sovint ponderen a la dona del temps, em veig en l’obligació de manifestar que el mèrit en la tria i l’adequació del seu vestuari no li correspon només a ella sinó que segurament en alguns moments no fa més que imitar l’elegància que caracteritza Tomàs Molina, el cap de meteoròlegs de TV3, que el primer dia de l’any ens va aparèixer impecable, enlluernador com la primera sortida de sol des del cap de Creus que va voler compartir amb nosaltres. Jo des de casa, vaig estar a punt de levitar, i això que s’havia tret el barret.