2.1.06

De llibres i corbates

El penúltim post del llibreter i algun dels comentaris posteriors em fan recordar dos fets relacionats amb el tema que tracten i amb l’època de Reis.

1. Mai no he tornat a la botiga un llibre comprat o regalat que no m’hagi agradat, i en tinc uns quants que no han vist els meus dits i la meva mirada més que en les primeres pàgines. No vull donar noms perquè la meva intenció no és ofendre ningú i alguns dels autors, coses de la vida, encara continuen escrivint, tasca difícil i meritòria que per si mateixa mereix un respecte. De fet, només hi ha un llibre que hagués pogut tornar sense excuses, un diccionari anglès-català, català-anglès, de Jordi Colomer que vaig comprar l’any 1982 (ho recordo perquè vaig escriure mes i any a la pàgina 0). En el diccionari, després de la paraula mandra: f. Laziness; idleness; sloth, hi ha la paraula reble: m. gravel; rubbish; fragments of stone / useless word (in verse). Com que no necessitava gaire aquest diccionari, vaig adonar-me del desastre uns anys més tard i vaig decidir que ja devia haver caducat el període de garantia i, a més, potser tenia a les mans una peça única que agafaria valor amb el temps, encara que per mi tingués un valor relatiu en aquell moment. Curiós diccionari aquest, que encapçala cada nova lletra amb un refrany. En fi: “No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat. Do not count your chickens before they are hatched”.

2. La meva sogra cada 6 de gener ens feia algun regal a gendres i nora segons les indicacions que les seves filles i fill li feien. Normalment eren petites coses pràctiques que es podien lluir amb immediatesa o tenien un marcat caràcter pràctic: mitjons, camises, mocadors, jerseis (fantàstics jerseis fets a mà), pantalons, paraigües, iogurteres... A mi em tocava gairebé sempre un llibre, la qual cosa va haver un moment en què la va començar a neguitejar, perquè pensava que repetia massa el mateix regal mentre els altres tenien una varietat notable de presents. He de dir en favor seu que no li va costar gaire d’admetre els meus arguments sobre els llibres i la seva immensa varietat i que a partir d’aleshores ella i jo sempre esperàvem amb il·lusió el moment de desembolicar el paquet. Teresa, no sé on ets, però segur que ho veus; no et podria dir on han anat a parar les corbates dels altres, però els meus llibres, fixa-t’hi, els tinc tots aquí i encara em fan servei.

11 comentaris:

mar ha dit...

noi, ja tinc clar què regalar-te per reis
un somriure
(i un llibre)

ps- un post preciós,de veritat
ps-2- vaig a dormir que és massa tard... i d'aqui una estona sona el despretador

feliç any nou, pere
una abraçada

miquel ha dit...

Aprecio els dos regals, mar. Feliços somnis i feliç any nou.

el llibreter ha dit...

Jo tampoc no diré llibres que m'han regalat i que tampoc no he tornat. Inclús he fet l'esforç de llegir-los una mica, perquè els nebots —per exemple— són molt impacients i de seguida demanen si ja te l'has llegit. Qui gosaria tornar-los!

Però si pel mig hi ha la pressa d'enllestir un compromís més, la cosa canvia. Jo no ho sé si tornaria un llibre en aquestes circumstàncies, però entenc que hi hagi qui ho faci quan l'afecte no forma part del regal.

Salutacions i bon any!

estranya ha dit...

Fa uns anys, la meva carta de reis només contenia llibres. Quan va arribar el dia de reis, tothom em va regalar llibres. Va ser l'únic que vaig obrir: llibres i més llibres. Jo estava molt contenta. Tots els llibres m'agradaven.

Però a una persona de la meva família va saber-li molt de greu. Encara em pregunto per què. Vaig intentar explicar-li que preferia un llibre que un xandall o unes arracades. Però no ho va entendre. Mai més m'ha tornat a regalar cap llibre. Jo he sigut incapaç de fer-li entendre.

Grigri ha dit...

Bon any Pere!
a mi aquest any els llibres que m'he regalat són monotemàtics: dos llibres sobre gramàtica francesa, i el famós "Petit Nicolas", també en francès.. per anar practicant.

Només volia fer un apunt sobre el tema dels fantàstics jerseis fets a mà... l'àvia del meu marit tenia el costum de fer mitjons de llana per tot quisqui. Deia que així ens anirien bé per anar a esquiar.. buff, no he vist cosa pitjor que aquells mitjons, i això que ella hi posava bona voluntat!!
no sé perquè però la llana sempre m'ha fet urticària..

en fi, ara la pobra senyora ja no té el cap massa a lloc, i ja no està per fer mitjons... diguem que els meus peus hi han sortit guanyant, però fa força llàstima veure-la.

Anònim ha dit...

Jo volia llibres per Reis, pel sant, per l'aniversari, pel tió... Sempre llibres, sempre llibres... Com que tothom sabia que això era el que em feia més il·lusió i el regal que primer desembolicava, una vegada me'n va passar una de grossa: una tia de la meva mare, amb força mala llet (tot s'ha de dir) i a qui no li agradava gens regalar-me llibres (deia que no feien de nena!!!!!) em va regalar un mocador de butxaca brodat amb les meves inicials dins d'una capsa que, un cop embolicada, semblava un llibre. I és clar, aquell dia sí que va ser el regal que primer vaig obrir. Ella va quedar tan contenta. Però a mi em va venir una frustració... Encara sembla que li veig la cara de felicitat... Buf. Ah! I, a sobre, em diu: aquí també hi ha lletres.
Bon any, Pere! I bones lectures! I una abraçada ben gran!

Xurri ha dit...

La sombra del viento x3. L'ombra del vent x2.

En total 5 pel Ruiz Zafón.

En plan pràctic, els he tornat a regalar, amb cura, perque és un llibre molt llegit, dels que mai gosaria regalar...

M'encanten els diccionaris. Si t'en sobra cap, jo en col·lecciono :)

Bon any.

Xurri ha dit...

te'n, te'n, te'n, te'n, te'n...

iiisssh! :-(

miquel ha dit...

Jo, llibreter, no sé si m'atreviria a tornar-lo, a no ser que qui me l'hagués regalat m'hagués inclòs el tiquet de compra. Potser el faria córrer.
Bon any.

He llegit el teu darrer post que amplia el comentari. És difícil fer entendre a segons qui que diferents llibres poden ser més variats -i més apreciats- que unes arracades, un jersei, un viatge a Sant Celoni...però no una ràdio nova quan es necessita ;-)

Quan vulguis fem pràctiques de francès, grigri, que el tinc molt rovellat.
Dona, és que els mitjons són una cosa molt delicada i els fets a mà, per molt amor que s'hi posi, tenen tendència a fracassar. Un jersei és tota una altra cosa, sobretot si vas supervisant colors i confecció.

Jo, de petit, i per les festes assenyalades, no ho tenia tan clar com tu, Isnel, però sempre he necessitat tenir algun llibre per llegir i molts llibres al costat. No només intel·lectualment sino físicament, sensorialment, els llibres son una necessitat. I com a col·leccionista aficionat, cada vegada m'agraden més els llibres il·lustrats (em consta que tu hi entens, en aquest camp)
Fa riure l'anècdota -i com l'expliques- del mocador amb les inicials. No deixava de ser cert.
Bon any i una abraçada.

Suposo que finalment t'has quedat la versió en castellà, xurri.
Bé, en aquest moment i a la vista, em sobra un diccionari bilingüe de Rovira i Virgili de l'any 23 i un altre bilingüe de F. de Borja Moll, però segur que ja els deus tenir.
Els errors s'han de copiar 10 vegades ;-)

Xurri ha dit...

Si, em vaig quedar la castellana.

miquel ha dit...

Jo també