interludi

Ahir a la tarda em vaig trobar una amiga que feia prop de dos anys que no veia. Com que havíem quedat a cinc o sis carrers de casa, vaig anar baixant a peu i em vaig fixar que tots els bars –Barcelona està plena de bars- que anava veient admetien fumadors, cosa que no em feia ni fred ni calor perquè els freqüento molt poc i, a més, l'any que ve segur que la proporció serà inversa, segons em sembla que sento respirar els responsables legislatius. La Idoia em va demanar si em venia bé d’anar passejant mentre xerràvem del passat i del present i ens fèiem retrets per haver estar allunyats tant de temps. Vam anar cap al centre i vam aprofitar per fer alguna compra. Ella va triar un rellotge de pressupost limitat, segons les regles familiars acordades, per a la seva filla, que a mi em va semblar excessivament agosarat, tenint en compte la discreció que caracteritza la noia. Abans d’anar a prendre una cervesa, vam fer unes quantes compres més de tipus menor. A “Marc 3”, al principi de la Rambla de Catalunya, vaig mirar-me uns quants marcs per una foto gran. Al final en vaig agafar un d’alumini i quan el vaig anar a pagar vaig veure que al taulell tenien tota una caixa de burros aparentment catalans (també podrien ser la materialització d'eMule) en color gris i en color negre. El dependent em va confirmar que es venien com a catalans, però, amb veu baixa, em va confessar que els fabricaven els xinesos. I és que aquests xinesos estan en tot i sempre al servei dels consumidors: ara que els cotxes ja van plens de burros, ells s’han proposat que tots els catalans tinguem l' animalet a casa, i que, tot i que camina, no cal treure’l a passejar. Mentrestant, els burros burros, els de veritat, sembla que no augmenten ni disminueixen gaire, hi ha els de sempre; en desapareix algun, però sempre se n’afegeix algun altre. L’últim que he detectat... No, no, ho deixo estar, que aquests són dies de pau i harmonia.



















P. S. Com que m’he convertit en un dels portaveus oficiosos de la llibreria Catalònia, em veig en l’obligació de fer-vos saber que ja tornen a estar a la seva casa de sempre, encara que mantindran la parada de la plaça de Catalunya fins al dia 7, em sembla. Les obres han anat molt més ràpides que no es pensaven.
I continuant amb llibreries, m’assabento a través de Vilaweb que ha tancat la llibreria Viladrich de Tortosa, una de les més antigues del país, que jo havia freqüentat de petit i de jove. Que difícil és la subsistència de les llibreries tradicionals! En els pobles i en les ciutats petites és difícil trobar una llibreria que no sigui al mateix temps papereria o hagi diversificat encara més el negoci.