Bush, a través del Departament de Justícia (quin “pàjaro” Alberto Gonzales) i d’una sol·licitud feta a un tribunal de San José, de Califòrnia (cada dia més austríaca si no li posen remei) ha aconseguit que diversos buscadors hagin accedit a revelar bona part dels seus registres de cerca. L’excusa de la petició és la de castigar els operadors que permeten que els nens puguin accedir a pàgines pornogràfiques. No m’acabo de creure la notícia: des de quan l’administració Bush necessita recórrer als tribunals per espiar els ciutadans americans –els altres ja fa temps que els espia amb total impunitat-? De moment, que se sàpiga, ja han accedit al requeriment Microsoft (compte amb el Messenger, nois i noies) , Yahoo i AOL, mentre Google considera la demanada “abusiva”. Qüestió de temps.
Vigileu quines rebaixes busqueu a través d’internet, no sigui cosa que qualsevol matinada se us presentin a casa dos senyors vestits de fosc i amb ulleres de sol i mai més ningú no sàpiga on heu anat a parar. Quant a les vostres anades i vingudes pels carrers i els aparadors de roba interior on us atureu perquè se us han descordat les sabates, no es necessita cap tribunal per controlar-vos, entre els satèl·lits d’uns i altres i les càmares de vídeo públiques i privades, en tenen prou.
P. S. Diuen que la fi de la negociació de l’Estatut és imminent (potser s’ha acabat i jo encara no m’ho crec). Cap comentari, els que vaig fer en el passat encara són vàlids. Només vull afegir que s’ha perdut la contundència que comporta el verb SER, nu, despullat d’atributs innecessaris. La Lola ja ho aventura al seu bloc: CATALUNYA ÉS no figurarà a l’articulat, potser sí el seu contrari. Quanta por per la inclusió d’un modest verb atributiu en un paper... encara que sigui sense atributs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ja s'ha acabat?
Preparem-nos mocadors per a les llàgrimes. La corvardia no dóna per a més.
Estic emprenyada amb tot plegat, jo. Tinc una sensació de presa de pèl a la ciutadania per totes bandes.
Gràcies per l'enllaç, Pere.
Lola (paraules)
aiii en bush...
mai he odiat a ningú però és que aquest m'en va fer entrar ganes.
recordo una temporada quan em va donar per enviar-li mails (i no dic el que hi posava)... vaig fer-me una adreça de correu exprés on només hi tenia l'adreça de la casa blanca... i m'hi va entrar un virus acollonant a l'ordinador que se'm va carregar el disc dur
és odiós, oi que sí?
vinga, un regal:
245 = (-2)+4+5 =7 (número màgic altre cop)
Vinga a controlar el que pensem els altres, però a ell (Bush) quí li controla les perversitats. I no ja les que pensa, sino les que fa?
Jo accedeixo a que els hi mirin.
És més, dono permís per que facin servir les meves empremptes virtuals per a aquest fí. Totes. Fins i tot les que deixo a pàgines inconfessables.
Dit aixó, posem alguna cosa a l'altre platet de la balança:
(Al menys) en dos ocasions la meva filla ha entrat al google cercant alguna cosa innocent i se li ha omplert la pantalla de pop-ups porno que no sabia tancar.
He sentit de gent que a través del messenger contacta amb noies menors i es fa passar per metge (d'estètica, d'anorexia). Amb aquesta excusa i l'amenaça de contactar els pares per a explicar "secrets" de les noies, les coacciona per que li enviin imatges seves despullades. I ho fan. Malhauradament no és llegenda urbana.
Mereixen que els trenquin les cames. Mínim.
Oh big brother, ja que ens vigiles, els hi pots trencar tú?
No plorarem perquè tampoc no teníem grans espectatives, que aquest és un país petit i ens coneixem prou, encara que oblidem aviat.
T'entenc, Lola. Som gent a qui prenen el pèl amb facilitat i amb freqüència. Els més grans ja n'hauríem d'estar escarmentats.
Uf, mar, no sé si ets una bona companyia. Deus estar megafitxada.
Gràcies per la màgia d'avui.
Sí, xurri, sempre hi ha les dues cares. El descontrol és un risc, però els controls indiscriminats o paranoics són totalment inacceptables. I encara més, cap tipus de control o de supervisió sense que ho sàpiga l'interessat o sigui públic.
Publica un comentari a l'entrada