(LLUNA PLENA avui a les 9h 48m)
EN DESPERTANT DE SOBTE
(de Li Po)
Em desperto: raigs de lluna a l’entorn del llit jugant
lluen, lluen com un gebre, m’estordeixen la mirada.
Alço el cap per encarar-me a la lluna radiant;
i en jaient, oh ma infantesa, tinc enyor de ta contrada.
Josep Carner. Lluna i llanterna.
Ja sabeu com n’estic d’encelat, jo; però no és la mateixa lluna plena, que em sembla que ja veig, sinó el dibuix qui em fa recórrer al mestre (buscant el que es diu a internet sobre el llibre de Carner, trobo aquest divertit article de S. Alzamora). Tendres, directes, ortodoxes, ingènues, aptes per a tots els públics, les imatges de Luis Filella que el seu cunyat penja en un bloc des de la nit de reis són un regal per als innocents. Els dibuixos tenen copyright, però estic segur que ni l’autor ni l’admirador em tindran en compte que inclogui la seva lluna en el meu bloc “amb finalitat didàctica i sense ànim de lucre”. Fins i tot és possible que algú de vosaltres ja s’hagi baixat la imatge per penjar-la a l’habitació dels somnis...
EN DESPERTANT DE SOBTE
(de Li Po)
Em desperto: raigs de lluna a l’entorn del llit jugant
lluen, lluen com un gebre, m’estordeixen la mirada.
Alço el cap per encarar-me a la lluna radiant;
i en jaient, oh ma infantesa, tinc enyor de ta contrada.
Josep Carner. Lluna i llanterna.
Ja sabeu com n’estic d’encelat, jo; però no és la mateixa lluna plena, que em sembla que ja veig, sinó el dibuix qui em fa recórrer al mestre (buscant el que es diu a internet sobre el llibre de Carner, trobo aquest divertit article de S. Alzamora). Tendres, directes, ortodoxes, ingènues, aptes per a tots els públics, les imatges de Luis Filella que el seu cunyat penja en un bloc des de la nit de reis són un regal per als innocents. Els dibuixos tenen copyright, però estic segur que ni l’autor ni l’admirador em tindran en compte que inclogui la seva lluna en el meu bloc “amb finalitat didàctica i sense ànim de lucre”. Fins i tot és possible que algú de vosaltres ja s’hagi baixat la imatge per penjar-la a l’habitació dels somnis...
I ja posats, continuo amb el to del post. Dies enrere tenia ganes de tornar a escoltar El poema de Nadal de Sagarra, però l’omnipresent publicitat del Concierto de Aranjuez a l’església del Pi em va despistar. Avui, per atzar, veig que el representen el diumenge a l’església de sant Gaietà, dels pares teatins, al carrer Consell de Cent, 293, just darrere del Seminari Conciliar. Ni coneixia el lloc ni els pares teatins ni hi podré anar. Llàstima
8 comentaris:
m'encanta aquesta il.lustració, però no recordo on més l'he vist...
mmm... lluna plena a les 9,48... aiisss, no m'estranya... tres minuts més tard rebia un "sms" que m'ha ficat dins un núvol i encara hi sóc...(havia de lluir la lluna, doncs)
bona nit, pere
vaig a dormir perquè demà (avui) me'n vaig cap al priorat... ja miraré la lluna des d'allà
L'sms era una premonició de la lluna plena, no el resultat.
Bon viatge al Priorat. A veure que ens portes.
Maca, molt maca, aquesta lluna.
(també l'agafo) :D
M'he baixat la lluna... sona be oi?
hola Pere
he tornat aquesta tarda perquè demà tinc "protocols de cortesia..." (tan se val...)
el priorat estava dins un núvol (com jo)...
i us he portat: oli, olives, ametlles i vi...
i mil emocions:
de tornada he vist un "mar de boira" que cobria la comarca (impressionant)
i just passat Tarragona: LA LLUNA, immensa i retallada per uns núvols atrevits que hi dibuixaven siluetes com si fossin ombres xineses...
quina passada... i jo sense piles a la gravadora per gravar tots els brisalls que em venien a la ment... en fi, que se'ls ha quedat la lluna i per tant, avui no en penjo cap.
per cert, la lluna semblava com si n’hi manqués un tros...
aiii, aladern, segur que això és cosa teva... torna'l a deixar al seu lloc perquè pugui tornar a ser plena
:)
feliços somnis per a tots
És el bo que té la lluna, que no només la tenen els selenites, sinó tots nosaltres.
Tota teva (i compartida), xurri.
Un viatge fructífer, doncs, mar. Avui el teu brisall és aquí, amb la lluna que ja minva i que dintre de vint-i-vuit dies ens tornarà a fer udolar. Feliç despertar.
a mi aquesta lluna m'ha tocat de ple. sort que hi sóc tota que si no... i tot i així he quedat una mica malparada (causa de l'enclaustrament)...
Deixa't anar una mica i deixa que la lluna et faci seva per un moment. Després continua estudiant, és clar.
Publica un comentari a l'entrada