31.1.06

joi

Ar vey qu’em vengut als jorns loncs,
que·il flors s’arengou sobr’els troncx,
et aug d’auzelhs chans e refrims
pel playssatz qu’a tengutz embroncx
lo fregz, mas era pels soms sims,
entre las flors e·ls brondelhs prims,
s’alegra quascus a son for. *
Guillem de Cabestany


No em feu gaire cas, que només és un l’efecte produït per aquest estiuet sobtat i fals –com la mateixa biografia del trobador- que, inexpert animal de ciutat com ja sóc, em desperta la “joi” primaveral. Només un miratge: els ocells que escolto són de gàbia i el fred, malgrat que els dies s’allarguen, tornarà en qualsevol moment a senyorejar entre les flors de l’argelaga i l’ametller.

*Per si de cas el cant del trobador us resulta estrany (i disculpeu-me la incompetència):
Ara veig que hem arribat als dies llargs,
en què les flors s’arrengleren sobre els troncs,
i escolto d’ocells cants i refilets
per les bardisses que ha tingut ombrívoles
el fred, però ara pels alts cims,
entre les flors i les branquetes primes,

s’alegren tots a la seva manera.

I aquí podeu llegir una traducció (o adaptació) més poètica.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonic. Però ja ha tornat el fred. La marmota ha dit ombra. Haurem d'esperar una mica.

miquel ha dit...

Esperarem, mentrestant hem gaudit d'un d'aquests estiuets que no ens prodiga gaire l'hivern i que ens descol·loca una mica.

obat herbal bronkitis ha dit...

és la que es digereix i no engreixa. Com la teva. És de les úniques que són compatibles amb el meu règim actual

muara farma ha dit...

La marmota ha dit ombra. Haurem d'esperar una mica