rebaixes

Vaig observar que el dissabte, malgrat la pluja, hi havia un moviment important en el primer dia de rebaixes. Em consta que hi ha hagut persones que han variat els seus hàbits alimentaris per poder comprar amb més facilitat durant el migdia, quan, suposadament, alguns altres conciutadans no tan àvids o més ordenats amb l’alimentació s’han pres un descans per poder continuar la seva jornada de cacera, que de vegades no acaba amb la possessió de la peça cobejada, perquè una vegada localitzada en el seu hàbitat i a l’espera del moment propici d’obertura de la veda, ha desaparegut misteriosament de l’indret on es trobava el dia abans i reapareix quan torna el període de veda. Misteris de les rebaixes.

Caldrà estar atents en aquesta època de rebaixes a veure com va la compravenda de l’Estatut. Si al final resulta que es converteix en un saldo –en la darrera accepció del diccionari-, més valdria que venedors i compradors –qui és qui?- es posessin d’acord a retirar-lo del mercat. És clar que alguns pensen que l’important és girar –i la idea és secular- , sense tenir gaire en compte la qualitat del producte. En fi, sembla que aquest mateix mes tindrem alguna notícia substanciosa sobre el tema, o això es desprèn de la possible cimera de Miravet semiprevista per abans del febrer (sic).

On no hi ha hagut rebaixes sinó tot el contrari és en alguns dels productes que gran quantitat de consumidors ens veiem obligats a fer servir. El peatge de les autopistes, per exemple, s’ha incrementat una mitjana del 3,5 % en el cas de les que depenen de l’Estat i un 4,91 % en les que gestiona la Generalitat, que explica clarament el motiu d’aquesta pujada aparentment, només aparentment, exagerada: “Per calcular l'increment de tarifes s'ha tingut en compte la repercussió del 95% de l'IPC, que enguany es situa en el 3,5%, els increments de l'IPC pendents d'aplicar, el factor corrector del trànsit mitjà diari de cada via de peatge, quants més vehicles passin per una autopista, menys s'incrementarà l'actualització anual dels peatges, i l'arrodoniment dels cèntims.” Ja ho sabeu, usuaris de les vies de pagament de la Generalitat, si voleu que l’any que ve l’increment sigui menor, dintre d’un ordre, només heu de convèncer amics i coneguts que no parin de circular per la C-16, C-32 i C-33. Jo, de moment, no hi passo, però si m’ho demaneu, ho faré encantat: ha de ser un plaer saber que rodo per territori català i no estatal, malgrat que rodi més car. Fins i tot estic disposat a treure’m el carnet de conduir.

P. S. Llegeixo en els titulars de diversos mitjans un error conceptual important que caldria matisar. El general no serà sancionat per les seves declaracions relacionades amb l’Estatut, sinó per parlar públicament de temes que no són de la seva competència. És veritat que si el tema hagués estat un altre potser el càstig hagués estat menor o inexistent, però això ja és una altra qüestió.

P. S. 2. Tot i que sóc treballador de la Generalitat, me n’assabento a través de la premsa que la meva empresa “paga la deshabituació ( del tabac) d’un col·lectiu exemplaritzant, com és el personal sanitari, docents, i els funcionaris...” Com la majoria de vegades, ni personalment ni a través dels meus superiors immediats en tenia notícia. Si no llegís els diaris... Demà començaré a fer les gestions necessàries per esbrinar els detalls, però no compteu que us pugui dir res fins després de la cimera de Miravet. Per cert, no dubto que, mentrestant, compartir el fum de les cigarretes i dels cotxes amb els alumnes més grans a la porta de l’institut em serà una experiència enriquidora.