Nines, tabals, cornetes, i gonfarons i nines.
Aquestes són joguines per a jugar-hi els nins.
Davant, els ulls encesos dels nins, les galtes fines.
Aquestes són joguines per a jugar els destins.
"Aparador de joguines", de Josep Carner a El cor quiet.
El deixarem així, sense actualitzar, sense parlar de catàlegs i pantalles de televisor, sense consoles, sense fer hipòtesis sobre els destins...
En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d’Orient
que han sortit d’un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.
"Gener", de Joana Raspall a Degotall de poemes.
Potser si que algú farà l’invent. Fer-lo funcionar i que algú respongui de la garantia serà més difícil.
Jo, vistos els temps, no escriuré la carta, que em portin el que vulguin, que serà ben rebut, que per això són mags i coneixen els meus desigs; però, per si de cas, amb tant patge amb contracte temporal i poca preparació i l'enrenou i les presses de les festes, de moment que em deixin com estic –o és sóc-.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
tu dius que no escriuràs la carta i que et portin el que vulguin...
i jo dic que no escriuré la carta perquè sempre em porten el que volen
vaig a dormir perquè és una mica tard
(al meu poble la nit de reis és bastant sonada pels carrers...)(ja t'ho explicaré en un altre moment)
nanit
Un any més les sabates buides.
No sé que faig malament; potser les planto malament, potser les rego massa...
I a tú? que t'han deixat els reis?
Fet i fet, mar, tots dos acabem dient el mateix. Però... què ha sigut, finalment?
Confessa, xurri, que no m'ho crec (el que et deu fallar és el tipus de menjar dels camells). A mi, algunes cosetes m'han portat, ja ho veus. El que porten els Reis sempre és a més a més.
què ha sigut?
doncs que m'han tornat a enxampar desperta i han marxat...
sort que sóc previsora i ja m'havia comprat un preciós llibre de poesia (no en citaré l'autor)
però comença així:
DEMANDA
Us demane ajuda.
Caldrà esquinçar el cel negat pel tarquim,
ofegar els llumins d'un sol glaçat,
salar un mar que vessa de sang.
...
i els que continuen són magnífics
ahh, per cert, em van portar un camió ple de somriures i els vaig repartint...
t'en deixo un bon grapat
:)
Confesso, confesso: he rebut una bufanda i un parell de guants vermells, i un paraigua rosa. Una (inútil) màquina per fer crispetes i unes arracades de plàstic. Carbó, monedes i ampolles de cava de xocolata.
Res digne de menció, pero és cert, que alguna cosa és.
Als camells els vaig deixar bols amb cereals. Als reis, galetes i festucs. Aigua i vi dolç, respectivament. I les sabates ben netes i desodorades. Al costadet de les de la meva filla. Ella les tenia ben plenes aquest matí. Les del meu home estaven, si fa no fa, com les meves: res digne de menció.
És clar, que els regals de reis són de més a més, però seria "astupendu" que un any el ritual inesperadament fructifiqués i em desbordés, com aquell cop quan tenia 6 anys.
Dic aquest matí, i evidentment vull dir ahir al matí. Si es que ja no se ni quin dia visc.
M'ho pensava que t'enxamparien, sort que ja havies fet provisions de material. Més pistes, a part del dialecte...
Gràcies pels somriures, t'asseguro que avui (dia 8) els necessitava.
S'agraeix la confessió, xurri. Tampoc no està tan malament, a part que jo em pensava que els reis només portaven joies d'or, com a mínim.
T'has de mantenir constant, perquè amb l'alimentació que els proporciones al final et tindran en alta consideració i seran enormement generosos amb tu. De moment estan provant la teva perseverança.
doncs un altre grapat de somriures perquè mai te'n faltin
una altra pista és:
XXV Premi de Poesia "(...)"
(...) = data del meu naixement motiu que em va fer gràcia i em atraure comprar-lo
un altre tros:
......
"Plou sobre el silenci.
Perquè plorar pel futur
quan un passat incert ens perpetua?
Torneu-me la credulitat de la infantesa,
vull compartir els colors de la música,
la complicitat dels jocs.
Per què plorar la nit
quan la claror del dia ens esclavitza?
Teixiu-me filats de seda entre els mots,
allí deixaré caure la por,
bressolaré el desig.
La meua pell eixuta
s'habillarà de paraules."
.....
preciós, oi què si?
M'acosto, m'acosto...
La marmota ha dit ombra. Haurem d'esperar una mica
Perquè plorar pel futur
Publica un comentari a l'entrada