Els aparentment sedentaris, els qui viatgem físicament poc durant l’hivern i a l'estiu fem el que podem, de vegades ens deixem emportar per les aventures que des de casa ens teletransporten amb una rapidesa i a una diversitat impensable en els viatges convencionals. Aventures, si voleu, guiades i sense riscos, però que nosaltres singularitzem i que estimulen els nostres sentits com no sempre ho aconsegueixen el territoris que trepitgem amb els nostres peus.
Avui amb Biel Mesquida, que amb l’excusa de parlar del llibre Els detalls del món ens ha omplert de música polifònica, d’oralitat exuberant. Biel Mesquida ens ha encomanat la seva passió per la vida expressada amb paraules i gestualitat, i amb la complicitat de l’Emili Manzano ens ha assegurat que podem matar sa mort –ell potser ho ha aconseguit i cadascú de nosaltres ho intenta segons les seves possibilitats, en dono fe-. Encara el podeu sentir aquesta nit a les 3,30, o el dissabte a dos quarts de sis de la tarda. Mentrestant, un petit tast aquí o en aquest post del llibreter.
On ja no podreu viatjar –o potser sí, no ho sé de segur- a través de la gastronomia és a les cuines letones, lituanes i estones, que ens ha presentat karakia, un programa imprescindible, no només per renovar els nostres plats sinó per entendre millor aquest món on les fronteres permeables no ho són del tot –i no em contradic amb el que us deia en el post anterior-. Karakia presenta cuines, però sobretot ens introdueix en les cultures des de dintre com no ho aconsegueixen la majoria de programes que tenen aquesta pretensió com a objectiu principal. Feu-li una ullada, perquè sense proposar-s’ho també planteja una manera de matar sa mort.
Matar sa mort...!
P. S. M'acabo de fixar que és dia capicua en el meu blog -bloc-: 242 (4+4, un altre capicua) (8, també capicua si el mirem en vertical) (2x4x2=16, 1+6=7: número màgic)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
ja veig que hauré de mirar la tele de tant en tant...
bon dia, pere
-perquè serà que el 7 és el número màgic de molta gent?
potser perquè és màgic, oi...
però, m'ha agradat la manera com has solucionat el 242 perquè sigui màgic (això si que és màgia)
:)
Un luxe: llegir un conte i detenir el temps televisiu. Em va semblar excepcional: no un fragment per passar a una altra cosa i després a una altra; quatre pàgines llegides, interpretades al ritme que les pròpies pàgines demanen. Instal·lar el temps de la lectura en el temps de la televisió. L'Emili Manzano sí que en sap, de fer programes de llibres.
"Llegir fa tornar guapo": quin gran lema s'ha perdut L'Any del Llibre i la Lectura!
... o gravar-te algun programa quan no hi ets i fer-te la teva tele a la carta.
Ja falta poc perquè s'acabi la màgia del 7. A veure com ho intento demà.
Completament d'acord, llibreter.
I tornes a tenir raó: un lema sensacional. Ja m'imagino una dèria lectora impressionant i la protesta de les múltiples empreses dedicades al culte del cos.
fàcil:
243=
2+V4+3 = 7 = número màgic altre cop
*ja saps que jo sóc de ciències... o sigui, que a disposar...
* V = símbol d'arrel quadrada (que no sé com fer-lo al teclat)
i un somriure de regal
Fantàstic, mar. Et llogo per poder tenir un 7 cada dia.
Gràcies pel somriure. Un altre per a tu.
En Biel Mesquida és un geni, és un plaer esoltar i llegir ses paraules. (tot i que aquí no tenim BTVs ni punyetes)
Pel que fa al programa culinari-transfronterer, abans d'ahir el vam enxampar de casualitat (a casa ens costa treure la TVE3), tot i que recordo que ja l'havia vist algun cop. Em va semblar fantàstic, tant com cuinaven (ens sabien un munt), com la integració d'alguns nouvinguts. A molts conciutadans els hauria de caure la cara de vergonya (tant per l'aspecte culinari com per l'aspecte lingüístic).
Em sembla que BTV és pot agafar a través d'alguna emissora local. Jo veig alguns dels seus programes des de l'Empordà.
Ja tens raó, ja, en la qüestó de la cuina i el comportament lingüístic dels personatges que ens van presentar.
Publica un comentari a l'entrada