sessió prèvia

-Miri, Pere, ara li faré un test per comprovar la seva addicció al tabac i la seva predisposició a deixar de fumar.
-Quant temps passa des que es lleva fins que fuma la primera cigarreta?
-Just després d’esmorzar.
-Mitja hora?
-No, vaig més ràpid...
-Està disposat a deixar de fumar? Molt, bastant... poc?
- Depèn.
Com que la resposta no està contemplada al qüestionari, m’explico i li dic que tot i que sé que depèn de la meva voluntat, també depèn del mètode que facin servir el metges de l’EAP i li demano que m’expliqui una mica el sistema, però em diu vaguetats, com preparant-me per al moment de rebre la il·luminació definitiva, de manera que al final arribem a la conclusió que la meva voluntat és escassa (segurament a causa de l'hàbit de fumar).
Em fa unes quantes preguntes més mentre va apuntant: 2, 0, 3...
En acabar em comunica que la meva addicció al tabac és alta i que el meu interès a deixar el vici és molt discutible. No calia enquesta per arribar a aquestes conclusions, li ho podia haver dit directament si m’hagués preguntat quin seria el resultat de la prova abans de començar-la.
Em fa dues comprovacions físiques: pes i tensió arterial. Mentre manipula els pesos de la bàscula em pregunta quan em sembla que peso i li dic que al matí i sense roba 74,200. A la consulta dono 78,500 i em diu que tractant-se de la tarda i vestit, els números ja concorden. De pressió em diu que estic molt bé, al contrari dels resultats de la revisió que em vaig fer abans de Nadal patrocinada per la Conselleria.
En fi, quatre cosetes més, parlem de la llei antitabac i em dóna un fullet: “Beneficis de deixar de fumar”.
El fullet és engrescador i em tranquil·litza:
“A les 24h millora el gust dels aliments, l’olfacte, el mal alè i l’aspecte de la teva pell...”
I així fins a 7 (número màgic) millores, la darrera de les quals diu que “Als 15 anys el risc d’embòlia cerebral és el mateix de qui no ha fumat mai”. Se’m farà llarga l’espera i ja no tinc edat. La meva sogra va tenir la primera embòlia als 52.

Ja he tingut la meva primera sessió amb la doctora i segurament us explicaré com m’ha anat. De moment la infermera em va aconsellar que anés baixant una mica la dosi cada dia. És un bon consell i molt imaginatiu.


Dues notes

1. Mentrestant m’han apujat 25 cèntims el preu del tabac, però tot i així sembla que els estanquers estan disgustats perquè una tabaquera ha abaixat els preus dels seus productes sense avisar-los i ara hauran de vendre les existències que tenien acumulades a l’espera d’una pujada imminent. Tantes vegades que he sofert augments imprevistos en els darrers anys i ni un descompte ni una paraula de condol, només un impersonal “avui s’ha apujat el tabac”, acompanyat del somriure de qui està fent un bon negoci. Si afegim al malestar dels estanquers, l’emprenyada dels quiosquers que veuen com se’n ressent el seu negoci des que no poden vendre tabac (ara només falta que els prohibeixin vendre loteria i per fi comprar el diari sigui una feina ràpida i senzilla), ja tenim el barri en peu de guerra.

2. Diuen que han enxampat Zapatero i Mas fumant en el lloc de treball. Bé, en realitat és un rumor no comprovat i el PP està buscant proves perquè Esperanza Aguirre els pugui posar la multa corresponent i perquè el principal partit de l’oposició pugui allargar una altra vegada el seu dit acusador. Tasca inútil, però, perquè tothom sap que els dos polítics es van passar les hores a la cuina preparant els ingredients del nou Estatut i menjant entrepans de pernil i de “morcilla”, i els extractors en marxa, perquè la cosa no feia precisament gaire bona olor.