3.2.06

conviccions

No em crec que Raymond Lakah, propietari de “France Soir”, hagi justificat l’acomiadament del seu director al·legant “un fort senyal de respecte a les conviccions íntimes de cada individu”; alguna altra cosa li deu haver dit. Des de quan han importat a ningú les conviccions íntimes o no de cada individu? O és que no ho interpreto bé? En política, en religió (afegiu el que us sembli) els individus només importen i s’han respectat en la seva condició de membres d’un grup, d’una col·lectivitat que pugui exercir una pressió sobre qualsevol altre grup. L’únic cas que se m’acut d’interès organitzat per l’individu és a afectes de recaptació de diners, tots els altres són pura literatura, ficcions més o menys filosòfiques.

Quin món és aquest en què els dibuixos fan perillar no només la feina sinó la vida de les persones? I no us cregueu que no entenc l’ofensa, el que em preocupa és que hàgim pogut construir societats en què aquestes ofenses siguin possibles. Llegeixo avui que Mubarak, el president d’Egipte, ha dit que les ofenses a les creences religioses són el perill més important per a l’estabilitat del món. Dit d’una altra manera, que el món sobrenatural, no tangible, no provable, pot acabar desestabilitzant, destruint, el món físic, el món real. O encara d’una altra manera, que la ficció supera la realitat i que la realitat es basa en la ficció.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No són més ofensives les caricatures (no desitjades) d'individus concrets que les caricatures de profetes morts i de déus, que les deuen acceptar en llur infinita comprensió i misericòrdia?

Anònim ha dit...

La qüestió no està en el fet en sí, sinó en les conseqüències i ja s'ha vist el que ha passat. Puc estar d'acord, en part, en demanar que no s'ofenguin les creences de les persones, però la resposta de determinats sectors islàmics fa una mica de basarda.

Anònim ha dit...

Realment l'ambient està crispat arreu... no sé a quí pot beneficiar aixó. O sí, però no m'ho vull creure.

miquel ha dit...

Estic d'acord amb tots (totes) tres. Em sembla que tot plegat és més complicat que l'acció-reacció de cada moment i no li veig aturador.