crònica i teràpia dominical

Se’ns ha fet tard entre una cosa i l’altra i hem sortit ben passades les tres, sense dinar. En arribar a Barcelona, abans d’anar a casa, hem comprat una mica de menjar fet. Obríem la porta del pis a les 5 i en deixar les bosses al menjador ens hem adonat que alguna cosa no funcionava: només quedaven els fils que connectaven el DVD a la tele, l’aparell no hi era. Divendres o dissabte, o potser la matinada passada ens havien entrat a casa.

Al solar del costat estan construint un petit bloc de pisos i just dijous van arribar a l’alçada del nostre. No cal dir res més. La porta de la terrassa no estava forçada perquè és molt fàcil obrir-la des de fora i, a més, no sempre queda ben tancada. Qui hagi entrat (ens tenien controlats?) no s’ha entretingut gaire i no ha fet cap destrossa, ha anat directes a allò que pensava que tenia algun valor i que fos relativament poc voluminós: el DVD, una Nikon i dos objectius, una càmera de video... en fi, les delícies d’un aficionat als audiovisuals; a part d’unes quantes joies familiars, de més valor sentimental que econòmic; ah, i un parell de calçots per estrenar (una possible pista sobre la talla dels lladres?).

Al cap de deu minuts de trucar-los, s’han presentat una parella de mossos, que han pres nota –poca- i m’han dit que faci una relació del que trobo a faltar i passi demà a fer la denúncia per comissaria. A veure si els de l’assegurança no em posen problemes.

Cap a les sis menjàvem una mica i ara m’he posat davant de l’ordinador, que com podeu intuir, no és portàtil, a fer una mica de teràpia a través del post.
Tinc una mena de cansament que deu ser fruit de menjar a deshora i malament i, sobretot, de la sensació d’indefensió o desemparament –no trobo la paraula- no per la pèrdua de béns materials, que tenen una importància molt relativa, sinó per la facilitat amb què es trenquen les petites seguretats quotidianes en aquesta societat nostra del benestar, de l’altra ja ni en parlem. I també queda la inseguretat dels propers dies, potser setmanes: tornaran a entrar a emportar-se el que avui no han pogut carregar? Vindran de nit, mentre dormim? En fi, que tinc el cos i la ment trasbalsats per ben poca cosa, ja ho veieu. Desitjo que demà em trobeu més en forma. M’ha anat bé contar-vos-ho.