seqüeles i percepcions

Cadascú, particulars, organitzadors, partits i mitjans diversos, ja han valorat com els ha semblat la manifestació d’ahir, i es pot constatar, una vegada més, que la realitat no existeix, sinó les seves percepcions –i no em feu posar enllaços, que dintre d’un moment m’esperen unes tres horetes de feina intensa-. La gamma és àmplia, des de la negació de la realitat (hi ha qui passa del divendres al diumenge com si res) a la valoració segons una òptica prestablerta inamovible.

Fins i tot el president n’ha dit la seva a través mitjà universal i limitat dels blocs. El president s’ha tornat a connectar i ens ofereix una visió més propera que en els anteriors posts, gairebé és tan Maragall com president –potser li ha fet una miqueta de cas a l’Hanna B, que li va demanar més sentiment, és a dir, menys institucionalitat?-. El president, i una mica de Pasqual Maragall, ens fa saber que escriu dels del Baix Empodrà (sic) (quin Baix és el que el podrà?). Deduïm, doncs, que el president no fa servir un corrector de textos sinó que escriu directament i no té ningú que supervisi el que diu, ni en l’aspecte gramatical ni en el de contingut (“no dubten en intentar” –ai, aquest “en”-, “la discussió de l’Estatut en Corts” –no falta un article determinat?-). En l’aspecte de contingut, només cal llegir el títol del post per saber que no hi ha hagut ningú que li hagi explicat la percepció més extesa de la realitat de la manifestació : “Catalunya ha assistit amb respecte a la manifestació en favor del l’Estatut aprovat el 30 de Setembre pel 90% dels diputats i diputades del nostre Parlament “. No, president, no era ben bé això. I si parteix d’aquesta premisa, és clar, el que digui després no s’ajustarà gaire a percepció de la realitat del poble que governa, ni tan sols dels qui el van votar directament, encara que potser sí als qui han de seguir una disciplina de partit, mal que els pesi; però, senyor president, vostè ens va dir que a través del bloc parlaria a tots els catalans, no ho oblidi. I acabar parlant de la fi del “drama basc”... Això, president, els dels blocs ho haguéssim fet en un P. S., perquè és una altra història (dubtosa), no la conclusió del tema del seu escrit.

Ah, i una recomanació final. Faci un ping a catapings o a bitàcoles quan tingui enllestit un post, que així ens serà més fàcil saber que hi ha novetats en el seu bloc als seus seguidors fidels. Jo el segueixo, president, en la seva faceta de blocaire. I miri que me la jugo, que els meus lectors són molt crítics.