20.6.07

b7s

Llegia fa uns dies que alguns experts en llengua parlaven del sistema de comunicació que ja fa anys va començar a través dels SMS a partir de al necessitat d’economitzar temps o diners. Alguns es queixaven de l’empobriment del llenguatge i del mateix procés de comunicació i del fet que el que va començar en un àmbit molt concret s’ha anat estenent fins a arribar, per exemple, a les mateixes proves de Selectivitat. D’altres ho veien com una moda passatgera i canviant i no li donaven excessiva transcendència, tot i que hi havia algun diccionari, com el Collins, que havia incorporat ja algunes abreviatures.

El llenguatge abreviat no em sembla ni bé ni malament ni crec que sigui en si mateixo un indicador de l’empobriment de la llengua en la seva vessant comunicativa; depèn de qui el fa servir i la intenció que té. Pq, qui pot negar que potser arribarà un dia en què algú el crearà una obra d’una consistència i extensió semblant a la de Ramon Llull amb aquests signes que ara semblen simplificacions no aptes per a la literatura?

La veritat, però, és que a mi, que en rebo pocs, els missatges abreviats em fan perdre temps per falta de pràctica. Trigo més a deduir què em vol dir el meu interlocutor que si m’hagués escrit les paraules senceres, de manera que el que per a ell és un avantatge per a mi és un inconvenient. Per altra banda, també em distreu i em fa perdre temps comparar l’abreviatura, de vegades força enginyosa, amb la paraula o l’expressió tal com jo l’escriuria o la pronunciaria. En l’article esmentat al principi, es deia, per exemple, que B7s volia dir besets i que l’abreviatura pertanyia al dialecte ocidental. És evident que la paraula és sinònim de petons, però parteix d’una pronunciació inexistent perquè, si no m’equivoco, el 7 té el so de e oberta; per altra banda, jo i els occidentals més propers no diem mai besets, sinó besades; en tot cas, l’ús d’aquesta paraula potser pertany al domini del valencià. I arribats aquí, vaig pensar com abreviaria jo la paraula besades (o besadetes si opto per fer-ho més afectiu) i el primer que se’m va ocórrer va ser això (us ho presento en color i més elaborat, però no caldria):







M’autoanalitzo i arribo, en desordre i precipitadament, a diverses conclusions:
Que la h és muda.
Que no se m’acut de quina manera es poden visualitzar les flames a partir dels signes que proporciona el mòbil.
Que el meu pobre pòsit de la cultura grecoromana és més insistent del que em pensava.
Que les flames simbolitzen la passió de l’amor (alguns amors) però també l’infern.
Que no he entès bé com va la cosa.
Que pensar que algú pugui deduir que les flames signifiquin Hades és una quimera, o no?
Que he de fer un curset accelerat d’abreviatures, o no.

Insisteixo:





per a tothom.
P. S. Potser és el moment de recordar que la Mar ens ofereix per tercera any consecutiu la seva casa per fer la tradicional trobada gastronòmica -excusa- preestiuenca. Diu que què ens sembla el 7 de juliol (b7s inclosos). Doncs això, que esteu tots convidats, els tradicionals i els nous. I que es prega confirmar assistència allà o aquí (no hi ha limitació de places, de moment).

8 comentaris:

anna g. ha dit...

A nosaltres ens sembla bé el 7 de juliol. Així, de pas, celebrem San Fermí, no? Ja podeu comptar amb en Litus i la bitxo! 1 ptó :)

Ferran Moreno ha dit...

No sé si tindria èxit, aquesta abreviatura. JO no l'he entesa, almenys, fins que no he llegit la frase en què dius que teu pòsit de cultura grecoromana és persistent.

Si aquesta "moda" ja ha arribat a la selectivitat, llavors potser sí que caldria començar a considerar-la un "problema". Al cap i a la fi, una part de l'educació lingüística de les persones és precisament saber en quins contextos es pot utilitzar o no una manera de parlar, o d'escriure o un llenguatge determinat, no?

Xurri ha dit...

ai, jo arrossego un vici de l'época que prenia apunts a la carrera, i es q em menjo moltes lletres, especialment les q segueixen una q.

Aixó i força abreviatures que només entenc jo i que faig servir a dojo, barrejades amb la meva lletra desendreçada i plena de pals. Afortunadament mai escric a mà, i l'ordinador em crida l'atenció per fer-me escriure-ho tot comme il faut, gairebé com un profe. Lamentablement no aconsegueix endreçar el tema accents, jé.

El dia 7: intentaré buidar l'apretadíssima agenda social del dia i no haver de sortir disparada amb els cafés.

Ptons :))

Hanna B ha dit...

m'ha agradat la teva idea contratac pere, això de la foguera no ho he captat gens... menys mal que has tingut el detall :)
jo m'atabalo abreviant els sms, mai se si el resultat serà massa groller o desconsiderat tenint en compte la meva edat i la dels qui em reben, finalment em queden coses tals com tb, ptons, qdem, i tal. de totes formes, n'hi ha que ja som abreviats per natura...

aiguamarina ha dit...

Doncs si em permets, m'afegeixo a comentar que en penso, dels missatges, de les abreviatures i de la comunicació.

Plantejo; et comuniques amb algú que t'importa, ( no sóc d'enviar missatges a dojo, ni de trucar a tot deu, ni a set tan sols, jeje )
La comunicació es més concisa, per tant tobo que ha de ser més acurada, per trametre les emocions, els fets , els gestos, que una vol. La manera en que un es comunica, l'esforç en trobar la fórmula adecuada, per a mí, explica la relació que es té, vull dir la próximitat, l'importàcia, etc.

miquel ha dit...

Molt bé, bitxo; i tens raó, podem fer un simulacre d'encierro :-)

Tindria èxit en sectors molt reduïts, Ferran, tot i que so sabria quines tecles del mòbil fer servir.
És veritat la qüestió dels contextos, però aquest llenguatge i les ocasions en què es fa servir i la poca pràctica del altre sol comportar, a més, una incapacitat d'expressió també preocupant. La cosa és llarga i difícil de concretar.

Vicis menors i necessaris, xurri, per a consum propi.
Jo necessito escriure força a mà i amb traç gruixut, sobretot perquè a la meva feina els ordinadors són un bé escàs i fràgil. Quant als accents, és l’únic en què tinc una certa seguretat, cosa que indica que deu ser un assumpte menor.
Ja sé que la convocatòria ha estat molt precipitada, sobretot per a qui, com tu (jo, no creguis) teniu una intensa vida social. Espero que la teva secretària (no siguis modesta) aconsegueixi fer-te un buit.

És el que dic, Hannab, que no tinc predisposició i em falta pràctica. I quan intento inventar em surt una cosa incomprensible i sense tecles al mòbil per popularitzar-la. Res que faig servir el servei de telefònica a través de l’ordinador.
M’aclapares amb la teva demostració. I m’apunto al club dels abreviats genètics i educacionals. És veritat, ja comences a ser gran ;-)

Ja és així, aiguamarina. Sense ser un expert. M’atreviria a dir que la comunicació a través de SMS (o de xats, si volem anar més enllà), és molt primitiva, poc personalitzada i escassament imaginativa, gairebé només de contacte, i amb això no vull dir que no sigui efectiva, que em sembla que hi ha gent que agraeix la simplicitat.

Lluna ha dit...

Doncs jo sí que ho he entès, això d'Hades, abans de llegir l'explicació... Ja veig que estic fatal i que he de deixar de llegir històries de déus greco-romans...

miquel ha dit...

Al contrari, tu sí que estàs en forma. Ni se t'acudeixi deixar de llegir literatura clàssica!