8.6.07

erm

Em miro una part del debat d’amics, coneguts i saludats que dirigeix Puigbó. Parlen d’ETA. Entren en joc, més o menys, els arguments de sempre. Si s’avancen les eleccions, si un dels arguments importants de la campanya gira a l’entorn d’ETA, si els mitjans prioritzen aquests arguments, si una part dels vots, si un percentatge relativament important dels votants –ja sé que aquí no- es decideix per una o altra formació política a partir del discurs sobre el tema, és que el país –aquell més que aquest- està profundament malalt, és d’una curtedat de mires i d’influenciabilitat que caldria fer-se mirar, una veritable aberració, una perversitat.

P. S. La Joana i jo encara no hem decidit on anirem de vacances, però em fa l’efecte que és molt probable que ens passem, com altres vegades en els darrers anys, una setmana a Gernika. És absolutament relaxant.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa segles que es un cop i un altre es constata que aquest país està malat i és curt de mires.

Paciència: en un parell de generacions aixó ja no ho direm del pais, ho direm del mon, i en anglés. (amb veu nasal i entonant com el pato donald)

miquel ha dit...

Segur que sí, xurri, però sap greu.