Era una lluna enterenyinada, gairebé plena... bon dia, vampir, welcome to the green green grass of home!!(quina creu que duu en Tom!)
Bonica cançó, tinc el disc gairebé ratllat de sentir-lo, el negre de veritat, dels d'abans. Candel, ai, no s'escapa ningú, avui en parlo, també.
Novembre s'ha endut força gent aquest any però, tant aquest novembre com anteriors, també n'ha portat.
Bon dia, xurri. La lluna ja minva. En Tom Jones, però no se separa mai de la seva creu.Ahir, de sobte, vaig pensar en aquesta cançó, no sé si era la influència de la lluna. Jo també l'he sentida molt i seguia la lletra en castellà (les nostres carències, Júlia...)He llegit el teu post sobre Candel i t'he deixat un comentari.Tens raó Albert, però a mi els novembres se m'han endut la major part de la família: àvies, pare, oncles... En fi, qualsevol moment és bo per dir adéu.
Publica un comentari a l'entrada
dimecres2 abril2025
4 comentaris:
Era una lluna enterenyinada, gairebé plena... bon dia, vampir, welcome to the green green grass of home!!
(quina creu que duu en Tom!)
Bonica cançó, tinc el disc gairebé ratllat de sentir-lo, el negre de veritat, dels d'abans. Candel, ai, no s'escapa ningú, avui en parlo, també.
Novembre s'ha endut força gent aquest any però, tant aquest novembre com anteriors, també n'ha portat.
Bon dia, xurri. La lluna ja minva. En Tom Jones, però no se separa mai de la seva creu.
Ahir, de sobte, vaig pensar en aquesta cançó, no sé si era la influència de la lluna. Jo també l'he sentida molt i seguia la lletra en castellà (les nostres carències, Júlia...)He llegit el teu post sobre Candel i t'he deixat un comentari.
Tens raó Albert, però a mi els novembres se m'han endut la major part de la família: àvies, pare, oncles... En fi, qualsevol moment és bo per dir adéu.
Publica un comentari a l'entrada