Avui faig una pausa, o no ben bé, potser només canvio a l’essència, als temps primordials. És lluna plena i cal foragitar vampirs i renovar llaços amb bruixes estimades que tenen la capacitat d’encisar-me.
Busco algun llibre de Paco Candel a casa i no en trobo cap. Els tinc a la casa de la meva adolescència, on vaig llegir per primera vegada àvidament Donde la ciudad cambia su nombre, i d’altres més tard. En recordo perfectament algunes escenes, com el recordo a ell, anys més tard. Quanta gent se m’ha mort al novembre, amics o família!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Era una lluna enterenyinada, gairebé plena... bon dia, vampir, welcome to the green green grass of home!!
(quina creu que duu en Tom!)
Bonica cançó, tinc el disc gairebé ratllat de sentir-lo, el negre de veritat, dels d'abans. Candel, ai, no s'escapa ningú, avui en parlo, també.
Novembre s'ha endut força gent aquest any però, tant aquest novembre com anteriors, també n'ha portat.
Bon dia, xurri. La lluna ja minva. En Tom Jones, però no se separa mai de la seva creu.
Ahir, de sobte, vaig pensar en aquesta cançó, no sé si era la influència de la lluna. Jo també l'he sentida molt i seguia la lletra en castellà (les nostres carències, Júlia...)He llegit el teu post sobre Candel i t'he deixat un comentari.
Tens raó Albert, però a mi els novembres se m'han endut la major part de la família: àvies, pare, oncles... En fi, qualsevol moment és bo per dir adéu.
Publica un comentari a l'entrada