26.11.07

de llibres, és clar

Tinc la sensació que alguns pensen que aquest és un bloc de lletres o un bloc literari o alguna denominació semblant. La veritat que la meva intenció no és aquesta, jo més aviat penso que és una mena de dietari, nascut i continuat no se sap perquè, sovint autocensurat, en què em trobo parlant de llibres llegits, de sensacions literàries, d’alguns escriptors... perquè és inevitable: una part del que faig cada dia està relacionat amb els llibres; però també parlo, ja ho sabeu, del que menjo o veig menjar, del temps, de la lluna, el sol, les estrelles i altres paisatges, fins i tot de futbol.

Fet aquest aclariment, resulta que el que en aquest moment em ve al cap són temes relacionats amb els llibres, no ho puc evitar.

El divendres vaig anar al Saló del Llibre de Barcelona (anava a posar Frankfurt; ai, aquesta inèrcia...), que avui s’ha clausurat. No hi havia gaire gent, potser tants visitants com professionals que no tenien excessiva feina, de manera que en algun moment em vaig sentir observat, no sé si perquè alguns es pensaven que era l’Àngel Guimerà, amb qui tinc certa retirada. O perquè ... que més podia ser? La nau em va semblar enorme, amb una sonoritat molt dolenta que feia que se m’ajuntessin en molts moment paraules dels diferents actes que s’estaven realitzant. Per a mi, el principal atractiu del Saló és la possibilitat de poder veure editorials petites amb bona part del seu fons, cosa pràcticament impossible a les llibreries. Vaig aturar-me un moment en una taula rodona sobre novel·la històrica, encara que no estic segur de què van tractar perquè vaig continuar la passejada quan encara no havien acabat les presentacions. Em va semblar que en l’aspecte d’intervencions en viu d’escriptors, llibreters, editors, etc., hi havia una bona oferta. Avui he escoltat per la tele que ha passat pel Saló més públic que en les edicions anteriors, potser 80.000 persones. Com que no formo part del món editorial o del seu entorn més immediat, no sé si aquesta xifra és considera positiva en el sentit de vendes, sí, evidentment, en el de donar-se a conèixer. Suposo que de vendes directes se’n deuen fer més a la Setmana del Llibre en Català, per citar un altre esdeveniment que dura el mateix. Un dels propòsits del Saló era acostar els més menuts a la lectura, cosa que no costa gaire, el que realment seria meritori seria que als adults que no llegeixen ni els manuals d’Ikea els agafés de sobte una febre lectora contra la qual no es poguessin vacunar. La veritat és que jo no vaig comprar cap llibre per a mi, sinó dos llibrets en anglès per als meus nebots petits: Water i Fruit, encara que en un rampell injustificable vaig estar a punt de comprar-me un gramàtica del swahili, de Piet Van Pelt, en castellà. Al final vaig sortir amb aquests dos llibres, algun fullet publicitari, quatre llapis i una superpiruleta vermella, gentilesa de la Xarxa de Biblioteques. L’any que ve prometo posar-hi més atenció.

Continuant amb els llibres, avui he sentit en el telenotícies que no hi ha manera que ningú accepti els llibres de què, sovint per raons d’espai, et vols desfer, ni els llibreters de vell. Sembla, però, que hi ha un lloc on els llibres encara són ben rebuts: les presons. Tot i així, com que les existències de llibres en català i castellà ja comencen a ser suficients –imagino que també per raons d’espai- demanaven que, vista la quantitat creixent de delinqüents en procés de rehabilitació d’altres llengües maternes, la gent procurés fer arribar lectures en aquelles llengües, sobretot dels països de l’est. Des d’aquí em faig eco de la demanda, encara que jo no hi pugui contribuir. Segurament els llibres en anglès també farien servei.

I una queixa. En les meves caminades, passo sovint per davant de la llibreria La Casa del Libro del passeig de Gràcia i algunes vegades hi entro, per la porta que dóna a la secció de llibres (novel·les i poesia) en català. És un espai reduït tenint en compte el total de la botiga, però no és cosa meva demanar una ampliació. El que sí que demanaria és una mica més de cura en la part de clàssics catalans, completament desordenada, barrejada amb clàssics castellans, que ocupen la part superior dels prestatges, i amb no clàssics; a més, una part dels llibres estan col·locats amb el llom mirant el sostre del prestatge de dalt. Espero que la propera vegada que hi vagi ho tinguin tal com cal. En represàlia, no em vaig comprar el Llibre del gentil i els tres savis, que està al caure.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

És que tens cara d'intel·lectual, Pere, no hi pots fer més, de persona important de la Generalitat, també. Has de viure amb això...

Sobre el Saló, serveix per vendre i poca cosa més, aquest any hi vaig anar amb mestres bibliotecaris i ens van endegar una xerrada avorridíssima, vaig fugir i per sort em vaig ensopegar amb Deric del salt al món, que estava comentant el seu llibre amb el jovent d'un institut i vaig fer la xerradeta.

L'any passat hi vaig anar amb nens i nenes, tallers horribles i avorrits i una representació del zoo d'en Pitus molt dolenteta, per als nens tot s'hi val. Per cert, mai m'he explicat l'èxit d'en Pitus, en Sorribes té coses molt millors.

D'acord amb això de la Casa del Libro, a més tenen poesia barrejada amb narrativa, i tot mal classificat, com molt bé expliques.

Bona setmana! A millorar l'educació o ens tocaran el crostó! Ja saps que la culpa sempre la té el manxaire.

Anònim ha dit...

Havies d'haver comprat la gramàtica de Suajili (s'escriu així?)...

Clara

josepmanel ha dit...

És curiós. A la ciutat de València, "La casa del llibre" (així, en català i tot) té un espai ben gran i digne. Potser també comparteixen l'ordre-barretja però t'he de dir que, després del que passa per aquí, ja és bo trobar tanta literatura en català i de tanta actualitat.

Xurri ha dit...

Dos llibrets en anglès.. vols dir que no estàs cedint al colonialisme??

(per cert, aixó de sua jili em sona malament... :) (perdó)

pere ha dit...

Sí que trobo, Júlia, que m'haurien de donar un càrec important a la Generalitat, així la meva incompetència passaria més desapercebuda.
La veritat és que el meu passeig pel Saló va ser molt breu, i gairebé no puc dir res més del que he dit, però et crec, et crec.
Bé, dintre d'un moment vaig a intentar millorar la meva educació.

Ho havia d'haver fet, Clara, però vaig pensar que després no tindria ningú per practicar.

T'entenc, josepmanel, si mirem cap avall sembla que aquí ens queixem de vici. Un bloc molt interessant, el teu, m'hi aniré passant.

Bé, he mentit una mica, xurri, en realitat els va comprar la Joana amb el meu consentiment. I mira que et dic, m'he mirat totes les il·lustracions.
(ostres, no ho havia pensat. Segur que el nom de la llengua la van posar els blancs :-)

Arare ha dit...

No t'equivoquis. Si Guimerà s'hagués assemblat a tu hauria estat molt més content (per altra banda, ignoro si ho estava, de content, amb el seu físic)

Confesso que allò del suajili també m'ha sonat estrany, a mi!

Bona tarda i bons llibres!

pere ha dit...

Als intel·lectuals (ho era Guimerà?) no els importa el físic. som els simples mortals que n'he de tenir cura :-)
Bona nit, Arare.