27.11.07

futur i passat

Em miro, per allò de veure si hi ha novetats, el programa del 33 sobre l’Educació. Res, les mateixes generalitzacions de sempre i alguns convidats a la taula –no cal que concreti- que tenen unes idees superficials sobre la situació, potser perquè volen abastar més del que els permet la seva capacitat i el seu temps, i fins i tot confonen terminologia. Si haguessin dit alguna cosa amb sentit que no haguéssiu escoltat abans, us ho diria, així que tranquils, que es tractava bàsicament d’”experts” en la matèria, no de professionals directament implicats, a més dels quals jo hagués inclòs algun alumne, evidentment. El propi programa organitza un fòrum amb més interès, però, evidentment -pot ser d’altra manera?-, ploraner. El representant de l’administració, com és habitual, força impresentable: ni una argumentació sòlida i molts somriures condescendents.

En acabar el programa, el presentador, Xavier Coral, després de suggerir alguns llibres sobre el tema, en proposa quatre més que no s’hi relacionen. Comença per les memòries de Jordi Pujol, d’imminent aparició (o ja són al carrer?), i continua amb llibres de López Raimundo, Francesc Candel i Xirinacs, difunts d’aquest any i tots al mateix sac. No sé la gràcia que li deu haver fet a l’ex formar part d’aquest quartet; jo, diríem, ho he trobat una falta de tacte: les presses de la tele on el temps (algun) és or.

Després d'escriure això, veig que la zel parla del tema (del primer, em refereixo)

7 comentaris:

Júlia ha dit...

El problema més gros és que els 'soldats' de base, els bens contra lleons, no som capaços d'organitzar cap debat seriós, més enllà de les bajanades i tòpics dels experts i pseudo-experts.

lola ha dit...

Pere, doncs, a mi, em va semblar molt greu i significatiu l'enfrontament entre el de la Gene i l'expert, amb el rerafons d'unes declaracions del Presi Montilla, amb la dona d'Ustec. Consigna de futur: No pactaran amb ningú la nova llei, que en la pràctica representa desempallegar-se de responsabilitats a la pública, que deixarà de ser-ho, i deixarem de ser funcionaris ( profes nomenats a dit, per direccions fortes). La consigna amb què es vendrà: culpes del professorat, un col.lectiu lleig i mandrós, tancat a qualsevol autocrítica, burocratitzat, funcionarial...

Els quatre llibres del final... Impactant! Arbitrari.

Lola

Arare ha dit...

Prefereixo no opinar. Només m'hi vaig enganxar després de Ventdelpla, per tant, no sóc una persona informada.

Vaig sentir, però, això dels llibres i vaig pensar en una dita de Logronyo que no reproduiré aquí però que, no tinguis por, no rima amb el nom de la ciutat.

La dita que no diré ve a dir una cosa semblant a allò de confondre la gimnàsia amb la magnèsia, però una mica més grollerament.

Petonets desencisadament educats o educadament desencisats (a triar)

zel ha dit...

Coi, el llibre és de l'Alvaro Marchessi, però ara no el trobo, per dir-ne el nom exactament, és que el tinc subratllat i tot! Jo el recomano a tothom, de veritat, és clar, educatiu, obre els ulls en moltes coses en tots els àmbits. Petonets!

pere ha dit...

Ja fa anys d'això, Júlia. És una claudicació pròpia de la nostra espècie que sap greu.

És veritat, Lola. En tot cas ja fa temps que es veia venir; als USA fa anys que funciona aquest model empresarial i penso que ha fet un mal important a l'alumnat de certs sectors. No hi ha res a fer.

Jo també en vaig veure només una part, encara que tinc el debat en DVD per si decideixo mirar-lo més a poc a poc. Em costa parlar del tema fora de la conversa directa, ja ho saps, Arare.
Realament els llibres...

Segur que no l'he llegit, però és que el tema ara no va de pedagogia sinó d'una política estructural que em sembla equivocada i no sé fins a quin punt expressament equivocada.

SU ha dit...

No vull defensar en Coral, però no es deuria referir, parlant dels llibres, a novetats editorials relacionades amb personalitats d'aquest petit país?

Vaja, és que no li veig cap altra explicació...

No puc opinar del tema important, em sap greu (el No-criteri s'imposa).

Salut!

SU, una meitat

pere ha dit...

Tot el que vulguis, su, però eren quatre cadàvers recents. Cal estar atent a ments perverses com la meva i la d'altres telespectadors atents.
Com que no vols opinar? Aquest s'està convertint en un país més d'opinions que de fets... I ara dius això?
Salut!